L'any 1988, a la finca de Son Fadrinet Vell, a Campos, mentre s'hi feien unes síquies per passar-hi canonades, va sorgir a la llum les runes d'una basílica dels primers segles del cristianisme. Ara, gairebé 20 anys després, el Consistori de Campos i els propietaris, primers valedors d'aquest tresor arqueològic, volen impulsar la museïtzació de tot el conjunt. Això no obstant, no hi ha cap via econòmica fixada per dur-lo endavant. El projecte estava en ment, però ara ha estat "paralitzat". L'Ajuntament de Campos, la propietat, l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid i una fundació privada són els impulsors d'aquesta iniciativa que, segons assenyalà el batle de Campos, Guillerm Ginard, "ara per ara està paralitzada i en un moment d'impàs", explicà.
La intervenció prevista seria per a l'adequació i museïtzació del recinte on s'ubica la basílica paleocristiana i "disposaria d'un pressupost de devers 800.000 euros", apuntà el batle, alhora que afegí que "en aquest nou espai n'hi hauria un d'habilitat per a la ubicació dels mosaics que fa uns anys foren restaurats i que ara resten a les dependències del Museu de Mallorca". Aquest indret, segons Guillem Ginard, "hauria de convertir-se en un dels atractius culturals i atreure turisme de qualitat cap a Campos".
L'excavació
Va ser en el setembre de 1997, nou anys després de la troballa, quan començaren les excavacions, que duraren quatre anys i que foren sufragades per l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid. Gràcies a això, de llavors ençà, l'Institut ostenta la propietat intel·lectual dels descobriments que s'han anat fent al jaciment. La basílica, que té forma rectangular, amb 21 metres de llarg i 11 d'ample, i que, en una segona fase, va ser reformada, inclou un edifici adossat a la cantonada sud-oest de l'església: el baptisteri, dins el qual hi ha la pila baptismal que es va trobar l'any 1988. La construcció més primitiva consta de tres naus -una de central i dues de laterals-, un àbsida rectangular, un altar, un contraaltar i dues sagristies.
Al conjunt, més endavant, possiblement passats uns segles, es produí una segona fase constructiva a la zona de l'àbsida. Es va aixecar l'altar uns trenta centímetres i es va enrajolar amb el mosaic, que és de gran valor i que en els primers anys d'aquest segle fou restaurat al Museu de Mallorca, on és dipositat des d'aleshores. La basílica és de la mateixa època que les de Son Peretó, a Manacor; sa Carrotja, a Porto Cristo, i altres que es troben Menorca. Per això hi té una gran semblança. Tanmateix, la basílica campanera es diferencia per tenir un edifici baptismal propi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Campos era un poble amb un patrimoni cultural digne de veure. Ara només és un poble-totxoi tots els polítics campaners són reponsables d'aquest fet. Basta veure com s'esbuca el sostre de l'església a la Fontsanta per tal de veure de quin peu es calcen tots els polítics professionals.
no entenc que encaparrotar-se en fer un altre camp de golf a mallorca, sia on sia, sigui simptome de esser bon batle. No hi tenen cap idea mes per dinamitzar un municipi que destrossar-lo?, i aixo ho dic per a tots els municipis de mallorca.
Gelosos!!! això és lo que estau! en guiem ha estat lo millor que ha passat a Campos en molt de temps! i és ben hora que se presenti per president perquè tot mallorca poguem disfrutar d'ell! Basta veure els vots que va obtenir a les europees. A ses proximes Batle per majoria absoluta! anim guiem! i no escoltis aquests mal-educats, gelosos i foravilers. Tu vals molt i ho saps.
Estic d'acord amb UN: clonar cèl·lules d'en Guimet Pali$$eta, ara que ens deixarà de batle. Per exemple, el poden creuar amb un verro de son Baco, a veure amean que surt
Què ho dius, per son Fadrinet o per Son Baco?
Guiem!!! T'hauriem de clonar i que cada poble pogués tenir un batle com tu!!! ets únic!!! quina enveja que me fan es campaners!! Salut i força!