El vessant principal d'aquesta nova publicació és l'actualització escrita dels protocols de la celebració ciutadellenca; uns protocols que, per cert, no s'havien revistat des de principi dels anys setanta i que ara es presenten d'una manera global. "Sant Joan és una festa viva, cosa que fa que s'hagi inclòs dins el protocol alguns actes que abans no hi eren i que han sorgit de manera espontània, com la vetla del be o els festers", explicà ahir l'autor. Precisament, la vetla del be és relativament recent, ja que "ha esdevingut un acte de masses d'ençà de 1979", quan la gent començà a visitar la casa del caixer pagès, qui és l'encarregat de guardar i engalanar l'animal. Així mateix, el darrer toc de falbiol és un altre dels actes que ha canviat amb el pas dels anys i que ara recull la publicació. "El darrer toc era a les escales de cal caixer senyor i ara es fa a la capellana", puntualitza.
Per Bep Al·lès, Sant Joan "és una festa que s'ha de viure cada any" i que a mesura que la vas coneixent "tu també evoluciones amb ella". Aquest sentiment de l'autor és extrapolat als milers de menorquins i forans que cada any brufen plegats la rauxa de Sant Joan. Aquesta gran aglomeració de públic no ha provocat, de moment, que la festa ciutadellenca quedi desvirtuada, encara que Al·lès apunta que "és la nostra gran por". "En els deu darrers anys, també ens visita un púbilc amb un concepte de festa diferent. Fins i tot als taurells de la universitat hi havia anuncis convidant a anar a ‘la festa de la pomada", explica mentre afegeix que cal tenir present que "tothom és benvingut a la festa, sempre que es comportin".
Ara, aquesta nova publicació ajudarà els novells santjoaners a entendre millor aquesta part de la nostra cultura popular.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.