"De vegades, m'agradaria ser un pallasso per veure de primera mà com la gent riu dels meus acudits", comenta el dibuixant i humorista gràfic Guillermo Mordillo, qui afegeix: "Sé que ara, amb aquesta exposició, podré sentir la reacció del públic molt més de prop". I és que el Casal Solleric inaugurà ahir l'exposició ...que veinte años no es nada, amb prop de 200 originals de l'artista argentí, que tanca així un cicle iniciat fa vint anys amb una mostra semblant al mateix casal de Palma. "Ja ho diuen que vint anys no són res i sembla que fou ahir quan férem l'exposició...", recordava Modrillo. Però què ha canviat en aquests vint anys? "motles coses, sobretot jo", reconeixia.
Allò més destacable d'aquesta mostra, però, és que Mordillo, a 75 anys, aprengué una nova tècnica des de zero, la de barrejar acrílic i pastel. És des d'aleshores, des del 2006, que s'ha dedicat a refer alguns dels seus dibuixos preferits dotant-los de nova vida, colors i textures. Molts dels "nous" Mordillos es poden veure per primer cop en l'exposició del Solleric i fins i tot, en alguns casos, s'incorpora l'original antic per copsar-ne la diferència.
Selves de colors, girafes i elefants, ciutats impossibles, relacions d'amor particular... Els acudits de Mordillo no són ni autobiogràfics i, en poques ocasions, s'han banyat dins la mar de la política. De fet, ell mateix es defineix "més pròxim al periodisme que a l'art" i és amb els seus dibuixos que conta històries que podem trobar o intuir en voltar la cantonada. "Jo som una persona sense estudis. La base del meu treball és l'instint, igual com fan els infants, i jo continuu tenint l'instint d'un nin", reconeix el dibuixant. Els seus acudits, diu, parteixen "de l'absurd, la dificultat i la por" perquè "en un món feliç no hi hauria humor. No en tindríem necessitat. De moment, però, mentre al món hi hagi injustícies, jo continuarè lluitant i dibuixant per arrencar un somriure a la gent".
Un dels motius que sovint es repeteixen en els dibuixos són els camps de golf. Modrillo reconeix tenir "una gran passió" per aquest esport. Un fet que, sent "fill d'obrer i nét de miner" encara li fa sentir la necessitat "d'excusar-se" cada vegada que hi juga. Aquesta pràctica, a més, va molt relacionada amb la seva estada a Mallorca, del 1972 al 1998, i on conserva un apartament a Cala Major.
La ironia descarada de Parr
Tanmateix, l'exposició de Mordillo no és l'únic component humorístic que aquest estiu presidirà les sales del Solleric. En un altre nivell, i jugant sobretot des d'una ironia impertinent i grotesca, hi trobam les fotografies de Martin Parr, fotògraf anglès que ahir inaugurà Assorted Cocktail, un conjunt d'imatges preses entre 1983 i 2006 que ens mostren els rituals més excèntrics de la nostra nova cultura occidental.
Platges extremadament massificades, aliments amb sospitosos nivells de colorants, parelles visiblement avorrides en ambients realment particulars o contradiccions diverses, com la d'un home que es potegeix de la pol·lució mentre s'exposa a les ones del seu telèfon mòbil o parades ambulants d'objectes litúrgics davant del temple americà de les hamburgueses del Mc Donald's. L'any 93, Parr realizà una sèrie de fotografies a Mallorca: zones com l'Arenal i la Platja de Palma li donaren material a bastament. Parr, que no pogué assistir ahir a la inauguració de la mostra, oferirà avui vespre, a les 19.30 hores, una conferència al Casal Solleric.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.