Són les 16 de l'horabaixa en una llibreria qualsevol de Ciutat. Els llibres d'Stieg Larsson ja han arribat. És La Reina al palau dels corrents d'aire, la tercera part d'una trilogia que ha batut tota mena de rècords de vendes i lectors. Però els llibres resten dins la caixa. Gairebé amagats i en secret. No serà fins demà a les 10 del dematí (avui per al lector) que Maria Barceló, de la llibreria Lluna, podrà vendre'n els primers exemplars.
"De moment encara ningú no ens ha fet xantatge emocional", reconeix, encara que és conscient que una de les seves dependentes (que ja ha engolit les primeres 1.393 pàgines de la sèrie) se n'endurà "un parell" cap a casa abans d'hora, "ja que algun privilegi ha de tenir el fer feina aquí", diu. "Hem firmat un contracte que no en vendrem cap fins dia 18. Avui dematí ha vengut una dona dient que demà no hi seria, que ha d'agafar un avió, però nosaltres no ens podem arriscar", reconeix la llibretera mentre prepara una taula amb alguns exemplars de La reina al palau dels corrents d'aire, que cobrirà amb una tela negra, "que curiosament és la capa de Harry Potter", per esperar l'hora del gran llençament. I esmentam Harry Potter perquè la sortida del darrer llibre de J.K. Rowling, Harry Potter i les relíquies de la mort, per febrer de 2008, generà també unes expectatives sense precedents. "Però no té res a veure! Harry Potter té un perfil de lector molt concret, aquest interessa a tothom", diuen les llibreteres.
A la mateixa hora, dues al·lotes amb cara d'anar de platja surten de la botiga amb els primers volums de Millenium sota el braç. És clar, aquesta tercera entrega no té cap sentit sense abans haver llegit les dues primeres parts. Larsson mateix ho digué en una de les poques entrevistes que li feren abans de morir sobtadament a 50 anys, quan no havia passat a la categoria de supervendes i era un escriptor més aviat desconegut: "A la tercera part es lliguen tots els caps", reconeixia aleshores. Misteris prou suculents com els que envolten la relació entre Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist; l'evolució de la ferida de bala que rep la protagonista en les darreres pàgines de la segona entrega; la nova feina d'Erika Berger al poderós Svenska Morgon Posten i la ressolució del complot de tràfic sexual en què s'entortolliga la trama de Larsson i en què estan involucrats part dels personatges.
Però un llençament d'aquestes característiques no només romp el dia a dia de les petites llibreries. També els grans magatzem viuen amb expectació aquest llençament. A El Corte Inglés de Palma ja tenen més de 300 exemplars reservats i un bon caramull de llibres al darrere per assegurar "que ningú no quedi sense el seu volum", reconeixia Toni Sanchez, cap de premsa de la superfície comercial. "Aquest llibre no va acompanyat de grans estratègies de màrqueting com podia passar amb Harry Potter però és, sense cap mena de dubte, el llançament de l'any", conclogué.
Des de les respectives editorials (Columna en català, i Destino en castellà) també han sabut treure profit d'aquest gran fenomen literari. En català, la primera edició d'aquest nou títol surt amb una tirada de 75.000 llibres, després d'haver venut 100.000 exemplars d'Els homes que no estimaven les dones i 80.000 de la Noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. En castellà, les xifres es disparen: 500.000 exemplars de tirada per fer front al ja més d'un milió dos- cents mil exemplars venuts de les dues primeres entregues.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Abans de llegir un best-seller, prefereix llegir el "Saragossano" perquè té molt més interès.
Em sap greu haver de parlar malament d'un mort, però Stieg Larsson és un bluf, com ho són Kundera, Coetzee i Schlink, per esmentar alguns noms que cauen de les mans quan els compares amb els clàssics de la literatura mundial. El lector comú (i lectora comuna, que és la que més abunda) es deixa endur per la publicitat i llegeix (si els arriba a llegir) els autors que li posen davant els ulls a El Corte Inglés. No va més enllà. El DdB faria bé de no deixar-se endur per aquesta eufòria pròpia d'un col·legial davant un nou lliurament de Harry Potter.