“Quan les coses van mal dades, reinventa't!”

Albarques, siurells, hospitals infantils, guies d'estalvi energètic, pàgines web i ara també etiquetes de vi. Antonio Fernández Coca no atura de cercar-se nous reptes. Ell mateix reconeix que se sent "sobrecarregat d'idees... i això fa que de vegades et pesi el cap", bromeja. Sortit de les primeres promocions del màster MAISCA, aquest sevillà quedà una temporada, fa desset anys, a Palma "perquè era l'estiu i em varen dir que s'hi estava bé" i ja no ha fugit mai més.

Què falta a Palma per ser una ciutat moderna i creativa a l'altura de Barcelona o Berlín?
Primer de tot s'ho ha de creure. Tots els grans projectes han sortit d'una il·lusió. Si tu creus i confies en allò que vols ser, ho acabaràs sent. Segur. Però aquí, a Palma, estam dins aquest "ai quina vergonya" o "ai... què diran...".

Però què li manca?
El que més m'ha cridat l'atenció és que a Palma, quan tanquen les botigues, la ciutat mor. A mi, m'encanta sortir els vespres i fer una tapeta, un vinet, relacionar-me amb la gent... i això és el que li falta. Sé que Calvo té intenció de dinamitzar la ciutat. Si ho aconseguiex, Palma serà meravellosa.

Serà tot un repte. Vós sou una persona de reptes també?
A mi els reptes em posen a to. M'encanten. Però ja no només reptes des del punt de vista professional. sinó que a la vida mateixa, amb els amics. Els meus reptes sempre es basen a fer alguna cosa diferent i, quan una cosa m'avorreix, la deix.

Així, sou dels que sempre estau inventant i creant, ja sigui per anar al labavo?
Poca broma. El bany és un punt de venda brutal, això sí que és un repte... desmitificar el vàter com la vergonya occidental. A mi se m'han ocorregut grans idees al bany...

Quin és el vostre procés per crear i tenir idees?
Jo relacion molt la meva part creativa com si fos un actor. Tu t'has de ficar dins un projecte igual que un actor es posa dins un personatge. El meu problema és que ara tenc onze projectes oberts i no em puc posar dins els onze alhora perquè tornaria boig i no ho vull.

Tothom pot ser creatiu?
Tot i tothom. Fins i tot quan ets a casa cuinant i decideixes posar un poc més de sal o d'espècies ja estàs sent creatius. La creativitat no té res a veure amb pintar, esculpir o el que vulgarment s'anomena artista.

Però sí que s'atrofia la creativitat?
Clar, com tot. Si no camines, deixaràs de caminar. L'única via és no aturar mai de fer coses. On sigui, sempre s'ha de pensar.

I vós heu quedat mai sense idees?
Ui, i tant. Quan em plantegen un projecte, si al cap de cinc o deu minuts no m'ha vingut cap idea inicial al cap, no l'agaf.

Dels vostres dibuixos i creacions, sorprèn sempre el color. Sou un artista optimista?
La tristesa no m'interessa. Jo no vaig ni als funerals (...aquest hobby tan mallorquí...). Em neg rotundament a aportar coses que puguin desprendre males vibracions ni que fos durant un segon a qui observi els meus dibuixos.

Però tothom té hores baixes, projectes que no surten. Supòs que vós també?
Sovint quan les coses no surten és perquè no havien de sortir. La naturalesa és sàvia. De cent projectes, vuitanta cauen. De vint, se'n comença a parlar i només un tira endavant. Aleshores, quan les coses no surten, és el moment de reinventar-te. En el fons jo som una persona molt pragmàtica, un gran estratega.

La nostra societat com va d'idees?
A la nostra societat el que li falta és esperit crític. Li donen tot massa fet. I aquí, o despertam o serem una colla de xots que riu-te'n tu, de les dictadures.