De cala Figuera a Portals Vells

Partim de la carretera que condueix a Portals Vells i al far de cala Figuera, que actualment neix vora el camp de golf de Ponent, vora sa Porrassa. La carreterona deixa a l'esquerra el vial de la cala des Mago i arriba a l'entreforc de Portals Vells, que queda a l'esquerra i, més a la dreta, el camí del far. En aquest punt deixam el vehicle i començam a caminar. Immediatament, passam un pal a manera de barrera que tanca el pas als cotxes. Hem de tenir en compte que, fins fa poc temps, aquesta era una zona militar. Tota aquesta contrada és zona protegida i assoleix una superfície aproximada de 781 ha.

El camí transcorre amb asfalt molt descompost, entre pins, ullastres, mates, botges i aladern, entre d'altres espècies vegetals. Dos minuts després, deixam un camí a la dreta i continuam en línia recta per superar una cadena que veda el pas als vehicles. Poc després, a l'esquerra, un camí davalla cap a antics vials propers a la punta des Xisclet i també a cala en Beltran. Observam un sender a la dreta que s'encamina cap a la contrada del morro d'en Feliu i de la punta dels Catius. Cinc minuts després, passam sota una línia elèctrica, amb la mar davant la nostra panoràmica visual.

Continuam amb certa tendència a l'esquerra; mentrestant, a la nostra esquerra s'enfonsa el torrent que forma la cala Figuera. Passats quatre o cinc minuts, ja sense asfalt, trobam els antics edificis militars, amb el cos de guàrdia a l'esquerra i casernes ara abandonades. Ben a prop, a devers tres minuts més de caminar, arribam al vèrtex geodèsic, des d'on contemplam el far de cala Figuera i la propera torre de defensa. La torre o talaia defensiva fou construïda l'any 1579. Segons documents de 1597, aleshores només tenia com a armament dos arcabussos i un mosquet de posta. La part de ponent es troba completament enderrocada, amb greu perill d'esbaldrec total si no es restaura urgentment.

Encara mostra part de la cambra superior, amb cúpula semiesfèrica, part de la pareteta de la terrassa superio, i el portalet de llinda. A la dreta, cap a ponent, s'estenen els penya-segats anomenats es Mular. Ens apropam vora la reixa que tanca l'accés al far per contemplar la seva extraordinària ubicació, a l'extrem del cap de cala Figuera, el Finisterre oriental de la badia de Palma. Aquest cap era conegut abans del segle XVI amb el nom de Trepalemfa. El far s'acabà de construir el 1860, segons el projecte de l'enginyer Emili Pou.

Des de la contrada del cap de cala Figuera, deixam enrere el far, la torre i les instal·lacions militars i tornam pel mateix camí, fins a retrobar l'entreforc de camins on hem proposat deixar els vehicles, vora la carretera de Portals Vells. Per acabar la passejada, recomanam arribar fins a Portals Vells, amb la cova de la Mare de Déu. Per anar a la cova de Portals Vells, davallam els pocs minuts que ens separen de la mar per l'asfalt de la carretera i arribam a la cala gran de Portals, des d'on, cap a la dreta, caminam fins a la propera cala petita. A prop de la mar, per la dreta, trobarem els graons de pedra que ens indiquen l'antic camí de la pedrera on es troba la cova. Després de recórrer alguns metres, entre pins, arribarem a l'antiga pedrera o cova de la Mare de Déu, que destaca per les seves tres grans boques, quadrades i disforges.

El nom de "pedrera de port alt" es documenta l'any 1419, quan era propietat del convent del Carme. Possiblement, abans tenia el nom de pedrera de Rafalbetx, possessió veïna ja fa segles desapareguda, ja que al segle XVIII la contrada ja pertanyia a la gran finca de sa Porrassa, propietat aleshores del marquès de Bellpuig. El nom de Port Alt, que després es convertí en plural i es grafià junt, prové de l'esplanada de roca situada davant les pedreres, des d'on s'embarcaven els carreus de pedra de marès per edificar, entre d'altres edificis, la Seu i l'església parroquial de Santa Eulàlia.

Fins a l'any 1862 hi va haver, dins la pedrera convertida en cova artificial, una imatge de la Mare de Déu coneguda amb el nom de Mare de Déu de Portals. El 1866, fou traslladada al nou oratori construït a Portals Nous. La tradició popular relaciona la imatge amb la llegenda d'un vaixell genovès que es trobà enmig d'un gran temporal, els mariners del qual, en agraïment per haver-se pogut salvar del naufragi, deixaren la sagrada imatge al punt on s'arreceraren. Dos nínxols amb relleus i gravats florals flanquegen l'antiga capelleta, amb portal de llinda i amb restes de l'altar a l'interior. Des de la cova, a l'altra part de la cala, es pot observar la torre o talaia de defensa de Portals Vells, també coneguda amb el nom de torre des Moro, construïda cap al 1580. Avui, en ple segle XXI, la cova de la Mare de Déu de Portals Vells, aquest indret tan suggestiu i bell, sagrat, llegendari i patrimonial, resta increïblement brut i abandonat.