El rei de la pantomima

No és habitual esbutzar-se de riure en cap exposició ni centre museístic. Però, des d'ahir, sí que és possible fer-ho al Caixafòrum de Palma. Una de les icones més populars de la comèdia del segle XX, Charlot o, cosa que és el mateix, Charles Chaplin (1889-1977), s'ha apoderat del Gran Hotel. Hi són les seves pel·lícules, els seus gestos, els moviments, la seva manera de caminar i tota la seva pantomima. El gaiato, el capell i el bigot. Tot plegat reunit en una exposició que recull les diferents facetes del director, des dels inicis fins a la seva glòria i fins al forçat exili que l'obligà a partir dels Estats Units quan hi era una de les persones més admirades.

Una exposició que té el punt de partida en l'arxiu de la mateixa família de Charles Chaplin, que per primera vegada ha decidit difondre tot el llegat del seu avantpassat. "La família n'ha recopilat moltíssim material, molt del qual és inèdit i es mostra per primer pic en aquesta exposició", explicà ahir el comissari, Sam Stourdzé. Diferents suports que volen establir "un diàleg entre les imatges en moviment i les fotografies estàtiques" i que estan estructurats de manera temàtica des dels inicis de l'artista fins als darrers anys de la seva carrera. Tot i això, Stourdzé també volgué aclarir que aquesta no és una mostra "biogràfica", sinó que serveix per tractar de tota la iconografia de Charles Chaplin, des de la creació del seu personatge, Charlot, fins a la mateixa mort de la icona, que arribà també amb la implantació del cinema sonor.

"En els primers anys de Charlotte, quan Chaplin era un actor que treballava per a la productora Keystone, el personatge es basava en la figura d'un rodamón sense escrúpols, antipàtic, rude i vulgar. Fou després, quan el 1918 va fundar els seus propis estudis, que va néixer un nou Charlot", va comentar Stourdzé. És el Charlot que tots coneixem, amb barret fort, bigot petit, americana estreta i calçons amples. Amb una manera de caminar característica i un moviment que s'arribà a convertir en un vocabulari universal i que el féu famós per mitjà de pel·lícules com La quimera d'or, El gran dictador i Temps moderns. Un virtuós de la pantomima que, amb un joc de garrotades i de mirades tímides, arribà a convertir Charles Chaplin en "el segon director més ben pagat de Hollywood, l'any 1918, i Charlot en el personatge més conegut de l'època després de Crist", afirmà el comissari.

Una glòria, però, que es va veure estroncada el 1952, quan el Govern dels Estats Units, després de ser criticat perquè simpatitzava amb el comunisme, li denegà el visat. Aleshores, Chaplin hagué d'exiliar-se a Suïssa amb la seva família. L'exposició, ja ho hem dit, recull tot tipus de materials. Des dels fragments més divertits de la seva filmografia fins a cartells, reculls de premsa, imatges i vídeos domèstics. Un recorregut divertit i emblemàtic que acaba com tots els seus films. Amb un Charlot allunyant-se carretera enllà.