Una mar de llengües

Tot i que un dels principals atractius que tenia enguany el Festival de poesia de la Mediterrània era sentir recitar el poeta Abel Montagut en esperanto (llengua que fou creada l'any 1987 amb la intenció de convertir-se en un idioma internacional neutral), és cert que, com quedà demostrat ahir, un dels patrimonis culturals més valuosos que s'han de preservar és, precisament, la varietat lingüística que té aquesta terra nostra. L'onzè festival de la poesia de la Mediterrània, que tingué el seu punt àlgid ahir vespre al teatre Principal de Ciutat, ha dedicat aquesta edició a les llengües petites que ens agermanen: llengües que tenen una quantitat de parlants menor però que no per això han d'amagar o menystenir la seva bellesa o pervivència.

Llengües com la catalana, tan nostra i representada en totes les seves variants pels mallorquins Bernat Nadal i Antònia Vicens; el catalans Feliu Formosa i Martí Sales; i la valenciana Teresa Pascual. Llengües amigues, com el gallec de Yolanda Castaño; mediterrànies com el maltès d'Antonie Cassar, l'italià de Guiseppe Conte i l'eslové de Brane Mozetic. Llengües més llunyanes, com el danès de Pia Tafdrup; de més universals com el castellà de Gonzalo Escarpa i l'anglès de Lawrence Schimel i de més desconegudes com fou l'esperanto del català Abel Montagut. Hi faltà, però, el poeta hongarés András Gerevich que s'hagué de disculpar en el darrer moment per culpa d'una indisposició.

Un recital poètic, en definitiva, en què es pogueren escoltar els versos tal com foren pensats, ideats i escrits. Sense traduccions ni interpretacions. Deixant volar la gramàtica, la fonètica i la musicalitat de cada una de les llengües allí presents. Una nit, però, que també serví per al record i l'homenatge. El festival, de fet, començà amb els versos que Raimon escrigué ara fa 50 anys i El vent ressonà per les parets del teatre Principal en diferents versions i ocasions. També fou recordada la figura de la pollencina Xesca Ensenyat, finada fa poques setmanes, i de la qual es llegí un post del seu blog L'hidroavió apagafocs. També s'hi pogueren escoltar els versos de la poetessa Maria Àngels Anglada, que ens deixà fa deu anys, i del poeta grec Iannis Ritsos, que enguany en faria 100.

Seguint el seu format habitual, el Festival de poesia de la Mediterrània donà el micròfon a cada un dels seus participants de manera ordenada. Des de la platea, un nombrós public disposat a sentir, més que escoltar, a més d'entendre, les paraules que sortien des de l'escenari. Entre els presents hi hagué també un bon nombre d'autoritats, com la presidenta del Consell, Francina Armengol; la consellera insular de cultura, Joana Lluïsa Mascaró, i el seu director general Maties Garcies; el seu homòleg al Govern, Pere Joan Martorell, la directora de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur i la rectora de la Universitat, Casas, entre d'altres.