“Compromís polític, vida i obra van units”

"Un recull d'articles literaris que parlen d'aquests quaranta anys de conreu de la literatura, de determinats aspectes del que s'ha anomenat la generació literària dels setanta". Així defineix l'escriptor Miquel López Crespí la seva darrera obra, titulada Novel·la, poesia i teatre. (Memòries 1969-2008), editada per El Tall. L'obra encabeix 40 anys de records en tan sols 300 pàgines en les quals l'autor aproxima el lector a les principals idees "que condicionaren la nostra manera d'entendre el fet literari en aquella època". Les influències culturals que marcaren la seva formació literària també queden paleses en aquesta obra, en la qual López Crespí no dubta a "deixar constància de la unió estreta, indissoluble, que existeix entre la meva vida personal, el meu compromís polític i la meva obra literària".

Quina és la funció d'un intel·lectual dins una societat de classes? La resposta la dóna l'escriptor al llarg de les 300 planes d'aquestes memòries. "Una funció que a vint anys ja tenim ben aclarida, i més si l'escriptor fa part, com és el meu cas, d'una nació oprimida", assegurà. "El que fa humans i universals personatges com Ramon Llull, Lev Tolstoi, Mercè Rodoreda i Gabriel Alomar, és aquesta simbiosi entre obra d'art i societat, entre forma i contingut" afegí. Mentre que en els primers capítols del treball, l'autor rememora la seva primera època de narrativa, teatre i poesia experimental, el volum complet mostra la seva evolució literària, "i també política", de les quatre darreres dècades. En definitiva, segons el mateix escriptor, aquest treball vol ser un recordatori d'aquestes dècades "d'intervenció política i cultural, de lluita constant per no desmerèixer els mestres que ens han sostingut durant tots aquests anys foscos"