Un revòlver, sis bales i una espera

Recollir el procés psicològic d'algú que rep l'encàrrec de matar una persona és l'objectiu que es proposà Lluís Anton Baulenes a l'hora de posar-se a escriure El nas de Mussolini, la novel·la amb la qual guanyà el premi Sant Jordi 2008 i que ahir es presentà a la Fira del Llibre de Palma. De referents a l'actualitat en tenia molts: "És un tipus de persona que avui dia es podria identificar amb un fanàtic religiós, una persona sectària i, fins i tot, un màrtir religiós", diu l'escriptor. Però no li interessava centrar la novel·la en l'època actual, perquè "correria el risc que es convertís en un treball periodístic", així que mirà enrere i situà l'acció dels seus personatges durant la dictadura de Primo de Rivera.

"Una època no molt estudiada i que em provocà una doble fascinació a l'hora de documentar-me: per una banda em sorprengué la curiositat i fascinació que tot Europa sentia cap a Mussolini. Per l'altra, el triomf de la revolució soviètica i de com una utopia s'arribava a fer realitat", digué. El nas de Mussolini és la història de Berta Panatis, una jove militant comunista que rep l'encàrrec de matar Primo de Rivera. Per fer-ho, li donen un revòlver de plata i sis bales, a més d'obligar-la a restar aïllada a un petit poble del Pirineu mentre espera l'ordre de matar el dictador. Una espera que s'allarga abastament perquè l'escriptor pugui desenvolupar l'agonia d'aquest moment. "No vull que la novel·la s'entengui com una tesi política contra Primo de Rivera.

Aquí allò important són els personatges i la història que hi vull contar, sobre què passa quan esperes una ordre que no acaba d'arribar mai". Lluís Anton Baulenes (Barcelona, 1958) tenia 28 anys quan decidí abandonar la seva feina fixa de professor per dedicar-se a l'escriptura. El camí no ha estat fàcil i reconeix que pel camí "n'he vistd caure molts que començaren devora jo", però amb el temps sembla que ara va recollint els fruits de tots aquests anys. El premi Ramon Llull l'any 2005 (Per un sac d'ossos) i el Sant Jordi aquest Nadal li han permès, com diu ell, "viure amb tranquil·litat i situar-se, en un món tan petit com és el català, a la primera línia. I quan ets aquí, ets com a la guerra, perquè la segona fila ja és el nores". La seva obra, sobretot La felicitat (Edicions 62, 2001), s'està traduint actualment a multitud de llengües i dels seus texts ja s'han fet tres adaptacions cinematogràfiques. La darrera és Àrea de servei, que sota la mirada de Ventura Pons rebrà el títol d'A la deriva.