"George MacGregor no dubtà de quedar bé davant dels catalans. Decidit, es cofà la barretina, es posà un rosari amb la Moreneta a la butxaca i s'abrigà amb la bufanda del Barça per tal de donar la seva millor imatge davant les institucions culturals de Catalunya". Una imatge certament ridícula, la que ha creat l'escriptora mallorquina Carme Riera en el seu darrer llibre, Amb ulls americans, que, com explica ella mateixa, "sota la fonètica mallorquina, també es pot llegir com Embulls americans". Una percepció divertida, "volgudament còmica, caricaturesca i rídicula" del que són els catalans i de tots els seus símbols, des de la muntanya de Montserrat als castellers, des d'Els segadors a la butifarra. "Riure's d'un mateix és molt bo i necessari per viure. Jo no he volgut ofendre ningú, simplement he fet una visió desenfadada de nosatlres mateixos", diu l'escriptora.
La novel·la, publicada per Proa, narra la història d'un jove americà que viatja a Catalunya per primera vegada. El seu mentor, Albert Puigdevall, és un senyoret benestant de comarques, homosexual convençut però arraulit dins l'armari incapaç de deixar dona, fills (fins i tot una xineta adopatada) i negoci familar. Català, del Barça i un ferm devot de la Verge de Montserrat, convenç McGregor per venir a viure a Barcelona. Tot i això, la seva relació es trenca i el jove periodista de Nova York iniciarà una creuada, tot un seguit d'embulls, que el durà des dels estaments més acomodats de la part alta de la ciutat fins a les pensions més desgraciades del barri xinès de la Ciutat Comtal.
Sorprèn que, com a pròleg, Riera conta que aquest text prové dels apunts que McGregor féu durant la seva estada a Catalunya. Ara bé, "no és un plagi -diu l'autora per tranquil·litzar- és la meva manera de distanciar el meu jo del narrador. Sovint, quan una novel·la és escrita en primera persona, el lector tendeix a identificar el protagonista amb l'autor i, en aquest cas, jo necessitava distanciar-me'n". L'origen d'aquest llibre, que ha estat un "pur divertiment" per a l'escriptora mentre treballa en una nova novel·la policíaca ambientada a Palma, l'hem de trobar en un viatge que féu a la Universitat de Chicago amb motiu del Barcelona Ciutat Literària. "Em vaig adonar que en una de les universitats més prestigioses del món els estudiants, de Barcelona, només sabien que s'hi havien fet unes Olímpiades i que hi havia un equip de futbol molt bo", explica Riera. Amb ulls americans es presentarà avui vespre, a les 20.00 hores, a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem dins el cicle "Primeres lectures".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sí, na Riera és de la corda de la "Escuela de Barcelona", guarda d'escriptoretxos progres i amants del licor. S'ho passaven molt a Barcelona i a l'Empordà conspirant contra Franco als bars de nit, amb una copa a la mà. Jo crec que escriu en espanyol i llavors qualcú li tradueix les novel·les al català, més o menys com feia Villalonga segons quan. Tot això és impecable, no engana ningú, però les novel·les que li he llegit són soporíferes. I totalment d'acord amb Na Mensi pel que fa a la novel·la sobre els xuetes.
Na Mensi, la filla de don Eusebio Riera, és una escriptora espanyola i espanyolista. Li varen concedir el "nacional" de literatura per "Dins el darrer blau", una novel·la dictada per la seva amiga Luisa Cotoner. Presenta la tesi que els botifarres varen salvar els pobres xuetes víctimes del racisme dels mallorquins per desviar que la Inquisició era una institució MONÀRQUICA i de l'ESGLÈSIA. Botifarres i capellanum atiaren el poble contra els jueus de Mallorca i Riera els salva, seguint la tesi dels Cotoner. Ara se'n riu, entre d'altres, de Gaudí i recobra la bruta campanya espanyola de fa 90 anys contra el genial arquitecte (qui no es meravella al parc Guell té la sensibilitat fossilitzada) pel simple fet de ser... INDEPENDENTISTA! Les burletes de Carme Riera són la més burda imitació de Llorenç Villalonga! Els catalans conscients no haurien d'obrir els seus llibres ni a l'excusat per provocar l'efecte laxant! És incomprensible que una periodista com Núria Martí qualifiqui l'obra de "divertida paròdia dels catalans", talment com ha fet la premsa espanyola. El precedent d'en Boadella hauria de servir de qualque cosa!
Ni El País ni l'Avui la varen deixar bé (un 2 sobre 5). Mar, no sé on has vist les crítiques positives, tot i que els crítics literaris cada vegada són més xotets de cordeta de les gran editorials.
No és verita que la crítica barcelonina l'hagi deixat malament. Crítics a part, jo m'ho he passat molt bé llegint-la. Carme Riera demostra que la sàtira no és un gènere menor. Ni còmode per segons qui.
"Divertida"? Qui ho diu que Embulls americans és una paròdia divertida? Déu o una simple reportera? La crítica barcelonina l'ha deixada molt malament. Per favor, absteniu-vos d'adjectivar i deixeu que cada lector/a jutgi per si mateix/a. Quin nivell, per favor!