L’interès de Josep Maria Flotats pels grans personatges de la història de la humanitat quedà palès amb la seva representació de Don Quixot, el polític Charles Maurice Tayllerand i el mateix Stalin. Ara, Flotats aterra a l’Illa ni més ni manco que a la pell de Descartes, un dels filòsofs més destacats del segle XVII. Flotats du de nou a escena, com a director i actor i com ja va fer amb La cena el 2004, un text de Jean-Claude Brisville: El encuentro de Descartes con Pascal joven. Ara, el català comparteix escenari amb el jove Pascal, interpretat per Albert Triola. “És un plaer poder treballar amb una de les grans figures del nostre teatre”, assegurà Triola. El muntatge inicià la seva breu gira mallorquina ahir al Teatre de Petra. Avui i demà l’obra s’atura al teatre Principal de Palma a les 20.30 i 21.30 hores, respectivament. Diumenge, a les 20.00 hores, Descartes i Pascal dialogaran a l’Auditori d’Alcúdia.
Duel dialèctic
Josep Maria Flotats i Albert Triola donen vida a dos filòsofs cabdals del segle XVII a El encuentro de Descartes con Pascal joven, un text de Jean-Claude Brisville. L'obra començà la seva gira mallorquina ahir a Petra per aturar-se avui i demà al Principal de Palma i diumenge a Alcúdia
Palma15/05/09 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja es veu que es una peça esplèndida. Un delit. Felicitats per a l'autor, el traductor i els actors. Quina gran llàstima que no la facin en la nostra llengua catalana quan la munten ací, que prou podrien. Els caldria un esforç addicional, i també amor al que és seu i nostre: haurien d'esmerçar-hi el treball de traduir curosament i aprendre tot el text de nou, i assatjar-ho tot. Coses d'aquestes només es fan per amor. Abans, les generacions d'abans, es deixaven la pell i els ossos per això. Els il·lusionava de viure. No fer-ho és votar per la mort.
No, no n'hi ha prou. Això de la normalització no es pot delegar. O normalitzam tots i prenem decisions de consum responsable cada dia o ens acabaran de menjar vius i sí que ho veurem. Al teatre i al cinema, en català. I si no n'hi ha, perquè els empresaris s'estimen més fer política que guanyar doblers atenent les demandes del mercat, doncs hi ha una pila de llibres que no ens l'acabarem en la vida, i tot això que ens estalviam. "El català comparteix escenari..." diu l'article, quins dallons. És l'espanyol, qui ocupa l'escenari, i no el comparteix, no.
Una obra d'autor i personatges francesos, interpretada per actors, presumptament catalans, en foraster, a Mallorca, on l'únic idioma propi és el català. Colla de subnormals els que esdeveniu insensibles davant tal aberració. Diria que no n'hi ha prou amb la normalització lingüística.
Ja l'aniré a veure quan la facin en català.