6+6+6

“És com dibuixar sobre paper, però cal fer molta més força, i el resultat s’obté a posteriori, un cop posada la tinta sobre la planxa i llavor estampant-la sobre el paper”, assegurà Forteza. “És com llaurar, deixes una empremta a la planxa i transformes la matèria, que una vegada impresa et mostra una imatge nova”, afegí l’artista, que definí la tècnica com un “llenguatge per perdurar en el temps”. Cinc dels artistes ja havien emprat aquesta tècnica anteriorment, però l’experiència és nova per a Mariano Mayol, que també s’estrena a les parets d’Edicions 6a amb sis obres, “que imiten uns vaixells que hi ha gravats als murs de la Seu, al castell de Bellver i a la Llonja”, apuntà un artista que ha vist com per treballar amb aquest procediment tradicional “és fonamental la bona entesa amb l’estampador, ja que és ell qui controla els nivells de tinta, la neteja de la planxa i molts d’altres factors determinants pel resultat final de la peça”, va manifestar. Per la seva banda, Maria Carbonero es va ajudar d’un Dremel per fer les incisions sobre la planxa, ja que “el punxó sol no em permet plasmar exactament el que jo vull perquè requereix molta força”, recalcà l’artista que ha triat els seus característics rostres de dones de color com a protagonistes dels sis gravats.