La mostra és oberta a la seu del COAIB. | Ferran Aguiló - J.M.

TW
0

Només tres dies de visita a l’Illa, convidat per Adan Diehl per la possible ampliació de l’hotel Formentor l’any 1932, deixaren empremta en la vida i l’obra de l’arquitecte Le Corbusier (Suïssa 1887-1965).

Aquesta estada llampec s’analitza des d’ahir en una exposició organitzada pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) amb la col·laboració de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques. La mostra, que es podrà veure a la sala de mostres del COAIB, és complementada per la projecció d’un documental titulat Le Corbusier a l’Índia, que es projectarà dia 4 de juny, i un cicle de conferències que començà ahir mateix, a càrrec de Toni Alomar i El meu Le Corbusier. Les xerrades continuaran dijous dia 11 de juny amb L’arquitectura a Mallorca al temps de la República, El viatge de Le Corbusier a Mallorca, Entre Barcelona i l’hotel Formentor, i La memòria de Mallorca a l’obra de Le Corbusier. Les conferències aniran a càrrec dels comissaris de la mostra Jaume Mayol, Magdalena Jaume, Rafel Moranta i Josep Quetglas, respectivament.

Les passes que l’arquitecte seguí durant l’estada a l’Illa queden reflectides en l’exposició a través dels quaderns de Le Corbusier, en què va dibuixar elements que observava mentre passejava pels carrers mallorquins, com portes i escales, a més de paisatges de l’Illa. Així mateix, la mostra inclou la correspondència que l’arquitecte mantingué amb la seva família, en què parlava de Mallorca i de la seva gent. Posteriorment a aquesta visita, l’arquitecte "plasmà la seva influència mallorquina al monument de la Mà Oberta de Chandigan (Índia), obra que s’inspirà en el tornaveu realitzat per Gaudí a la Seu", assegurà el comissari i instigador de la mostra, Josep Quetglas. "Les portes mallorquines també inspiraren l’artista per crear les seves portes pivotants", afegí.

Pel que fa als dibuixos de Formentor, la investigació dels comissaris prèvia a la mostra ha duit a la seva identificació després de molts anys sense saber l’indret que l’arquitecte havia dibuixat.