Tancant el cicle Rodoreda

Ara, per culminar el cicle (i després d’haver gaudit d’altres posades en escena, com la lectura dramatizada de Pep Tosar i de Sílvia Bel a La mort i la primavera, i l’adaptació del jove Toni Galmés a T’he Somniat Rodoreda) arriba a Mallorca, dies 8 i 9, Aloma, l’adaptació musical que n’ha fet la companyia Dagoll Dagom i que, com ja passà amb La plaça del Diamant, desembarca avalada pel segell del Teatre Nacional de Catalunya. "Que no vagin al teatre pensant que van a veure un gran musical, a l’estil de Broadway.

Aloma és una obra de text amb música. Una història molt potent", especifica la seva protagonista principal, Júlia Möller, que damunt l’escenari està acompanyada per Carme Sansa, que representa Aloma ja madura. "L’obra comença amb Aloma ja gran que recorda el seu passat: moment en què aparec jo i s’inicia la història contada al llibre, trama que Sansa veu, recorda, reviu i explica a mesura que se succeeix".

Escrita al 1936, Aloma narra la història d’una al·lota jove que conviu amb el seu germà, la seva muller, i el seu nebot. Una al·lota que reconeix no voler-se casar mai i a qui, diu la primera frase de la novel·la, "l’amor fa fàstic". L’arribada de Robert, el germà de la seva cunyada, vint anys més gran que ella, trasbalsarà aquest món tancat de la jove i es convertirà en el seu primer gran amor, consumat però sense final feliç. "Una noia sola, incompresa, esquerpa, amb por de socialitzar-se, però amb ganes de viure i trobar el seu gran amor, encara que no ho arribi a reconèixer mai", descriu Möller, que l’ha viscuda en la seva pell des que l’obra es va estrenar al TNC, el mes d’octubre passat.

Dirigida per Joan Lluís Bozzo, l’adaptació teatral ha anat a càrrec de Lluís Arcarazo, qui ha reconegut en diverses ocasions que el dia que li ho porposaren trobà "un disbarat" convertir Aloma en un musical. Això no obstant, per això hi havia Alfonso de Vilallonga, qui, també estranyat de bon principi amb la proposta, compongué la música i la lletra de les cançons del musical.

"És una visió un pèl diferent, perquè la novel·la està centrada molt en Aloma com a protagonista i aquí, en canvi, veiem més la història de la societat en aquella època i personatges com Joaquim i Consol, i la vecina Maria, hi estan molt més desenvolupats", comenta l’actiu. Pel que fa al final de la història, continua explicant Möller, és "igual, però diferent. És un final trist en ambdós casos, però en el cas del músical és molt més esperançador".

Amb una ecsenografia feta primordialment amb projeccions, capaces de transportar l’espectador dins la història, Aloma ha trobat en els teatres petits el seu entorn més privilegiat. "El TNC és grandíssim i aquesta obra, en si, és molt íntima. Tant jo com les persones que l’han vista a Barcelona i després de gira reconeixen que queda molt millor en espais petits".

Aloma és una obra de joventut de Mercè Rodoreda. Fou escrita al 1936 i guardonada un any més tard amb el premi Creixells. L’any 68, a l’exili i ja consagrada com a esciptora, Rodoreda tornà a agafar la novel·la i la retocà, fet que fa interessant trobar damunt l’escenari dues Alomes que, en el fons, són les dues Rodoredes.