Elena BallesteroAlcúdia29/04/09 0:00
TW
0

Antoni Domingo i Joana Maria Palou presentaren ahir davant el Consorci de Pol·lèntia les línies bàsiques del futur museu de la ciutat romana d’Alcúdia. El projecte museològic contempla la construcció d’unes instal·lacions de 3.200 metres quadrats de les quals aproximadament 1.000 corresponen a l’espai expositiu i la resta a altres infraestructures com magatzems, una sala d’exposicions temporals, una zona d’ús restringit per a laboratori i un espai polivalent, entre d’altres. L’estudi encara manca d’un pressupost concret i el Consorci haurà de cercar una fórmula realista de finançament per tal de dur-lo a terme. De fet, el director general de Cultura del Govern, Pere Joan Martorell, i el batle d’Alcúdia, Miquel Ferrer, acordaren ahir viatjar a Madrid per presentar l’avantprojecte al Ministeri de Cultura i cercar la seva implicació econòmica.

El primera vara descrigué el projecte com a "bastant realista" i explicà que es pot completar en diferents fases. Així mateix, per exemple, la sala d’actes podria fer-se en una segona fase per tal de reduir el cost econòmic i la capacitat de magatzem també es podrà construir mitjançant un sistema modular a mesura que es vagi avançant en les excavacions arqueològiques, tenint en compte que es tracta d’un jaciment mínimament excavat. Aquest aspecte també el destacà ahir un dels redactors de l’avantprojecte, Antoni Domingo, qui s’ha encarregat de la part arquitectònica de l’edifici. "Cal tenir molt present que Pol·lència és un jaciment viu, cosa que s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar l’espai, a més de les dimensions dels objectes que s’hi han de mostrar", explicà a aquest diari.

L’estudi tècnic analitza, entre d’altres qüestions, la conveniència que l’àmbit d’actuació del museu s’ampliï també al jaciment, a més de com constituir els òrgans de gestió d’aquest espai. El projecte incorpora també un estudi del personal mínim necessari per fer que el museu funcioni de manera correcta. Pel que fa a les peces que s’hi exposaran, l’informe assenyala que les restes trobades entre els anys 1923 i 1985 són del Ministeri, les localitzades entre el 1985 i el 1995 són del Govern i les d’aleshores ençà formen part del Consell, segons apuntà ahir el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.