Al Centre Cultural Ramon Llull, davant d’un auditori ple de gent que ni vol ni pot oblidar, Rosa Regàs es presentà com una persona "orgullosa d’haver tingut una infància desgraciada", fet que li ha permès mantenir-se fidel als seus ideals al llarg de tota la vida. Vestida de manera senzilla i amb la bandera republicana a la solapa, es va mostrar sincera davant el públic, entre el qual hi havia també, encara que a títol personal, la presidenta del Consell Insular, Francina Armengol.
"La Guerra Civil va provocar una autèntica desgràcia nacional. Hi havia dos bàndols, un de desgraciat, d’infinitament desgraciat, però un altre que també ho era. Era infortunat perquè els havien llevat el criteri, la intel·ligència, la capacitat de criticar, de defensar les causes justes", digué l’escriptora, nascuda l’any 1933 a la Barcelona republicana, enviada a França durant la guerra i que, en tornar, sota la custòdia del seu padrí, "que com tants altres burgesos de l’època va caures en el pecat de la majoria", ingressà en un internat on prengué consciència que ella, a diferència de les altres companyes, formava part del grup dels perdedors, "una mena de submón que no es veia, del qual no es parlava, i quedava per dessota del món visible del franquisme i que durà durant tota la dictadura", matisà.
"Érem els perdedors i, a més, segons les monges, estàvem tacades del pecat, perquè els nostres pares no només eren rojos, sinó que, a més, s’havien separat. I això en el món catòlic era inadmissible", recorda. Aquest sentiment de pertinència al grup dels perdedors es va anar diluint amb el temps, però no ha acabat mai d’esborrar-se del tot. "Ara ja no m’hi sent, perdedora, però mai no m’he arribat a sentir tampoc guanyadora, perquè la democràcia no és la que jo esperava, ni la transició. Per molt que fos necessària, no fou tan neta com havia de ser", va confessar l’escriptora en una conversa, posterior a la conferència, amb dBalears.
La democràcia, de fet, no ha acabat d’esborrar del mapa els esculls d’èpoques passades. "Encara ara, la classe política espanyola té por, una por, però, promoguda per les estratègies electorals i no per les creences. En el nostre poble les creences estan passant per davant de les idees. Són la religió, la política, la tradició, la moral... i que cadascú defensa les seves, però no són aplicables a tota la humanitat. Les idees (la justícia, la igualtat i la llibertat) sí que són aplicables a tothom, siguin homes, dones, bons, dolents, de dretes o d’esquerres", va recalcar.
Així, Regàs defensa la recuperació de la memòria històrica sota la premissa que "un país que no dóna prioritat a la transmissió de coneixement és un país que no tira endavant" i sentencià que, a Espanya, "costa tant tomar els símbols franquistes, perquè en el fons la meitat de la població, encara que no en sigui conscient o no s’atreveixi a dir-ho, continua sent franquista".
Dedicada gairebé tota la seva vida als llibres, primer com a editora i posteriorment com a escriptora, Rosa Regàs passà dijous un dia de Sant Jordi un poc diferent. Venia directament des de Cortegana, a la província deHuelva, on també oferí una conferència sobre memòria històrica. L’escriptora, que ha plasmat bona part de la seva història en la novel·la Luna Lunera, explicà que actualment està immersa en la creació d’un nou llibre i dedica bona part des seus esforços a defensar la memòrica del país.
"Tot el que ha passat és molt important que se sàpiga, perquè cada vegada hi ha més gent que pensa que això són invencions, cada cop hi ha més infants que no saben qui era ni què representà Franco. La nostra és una educació que no es preocupa per la seva pròpia història i els nostres nins no poden créixer amb aquesta brutal ignorància", sentencià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La mare de Rosà Regàs fou obligada, per ser republicana, a deixar els sues fills en mans del seu sogre que era un feixista, li varen treure la custòdia dels fills. El seu pare va estar al camp de concentració de Argelers quan acabà la guerra i participà en la segona guerra mundial contra els feixistes. Sebel•lí, no se que vols dir quan dius que els seus pares eren franquistes. Ella des de els 3 anys fins els 9 va estar exiliada a França, quan tornà a l'Espanya franquista, a les escoles que va anar, entre elles el reformatori, no es parlava altre cosa que el castellà i ella sols parlava francès. Informa't un poc abans de donar la teva opinió i procura ser un poc més respectuós amb els que visqueren directament la repressió franquista.
Sí que m'estranya que na Rosa Regàs no se senti part dels vencedors del 39. N'hi ha prou a veure en quin idioma ha escrit els seus llibres. O no és el mateix dels seus pares col·laboradors del franquisme? El mateix cas d'Eugenio Trias, José Ribas i tots aquests "moderns." L'única herència franquista que roman immaculada és la continuació del genocidi cultural del nostre poble.
Excel.lent també va ser la confèrencia, sincera, clara, critica i rotunda, un autentic plaer escoltar.la, espero que aviat publiqui el proper llibre i així també poder llegir.la. Molt personal i emotiva. Gràcies Rosa.
Excel·lent poder llegir articles on se digui que les creences no se poden imposar als altres, que la meitat de la població balear és franquista (amb un PP que opta a la majoria absoluta cada legislatura). I sobretot entendre que el passat és present: "n´hi ha molts que els hi han llevat el criteri i la capacitat de defensar les causes justes". Una aplicació pràctica d´aquestes veritats són aquests sindicats mèdics racistes. Unes organitzacions properes a l´Opus Dei que se senten superiors per xerrar o parlar espanyol, prova inequívoca de què la ideologia d´"arriba España!" els ha subsumit. I sobretot uns professionals marcats pel toro que arrasaran amb impecables formes als balears que pagam el seu augment de sou.