"Per què se’ns fa de dia mentre llegim?", es demana des de la prestatgeria el llibre L’home que no estimava les dones, d’Stieg Larson. "Set milions de persones ja ho saben! Si comences no podràs parar", li respon la mateixa faixa promocional que l’acompanya. Llibres convertits en autèntics fenòmens de masses, negocis multimilionaris i marquèting literari que contradiuen totes les enquestes alarmistes sobre els hàbits de lectura dels ciutadants. El dia d’avui, per antonomàsia i tot i el caire sentimental que vulguem posar a la data, la caixa i el llibre van agafats de la mà i els títols més venuts, tret d’alguna sorpresa, sempre van acompanyats d’una forta campanya promocional.
Ens hem fixat en algunes de les obres més venudes de les darreres setmanes, aquelles que avui, segurament, ompliran també el rànquing de vendes de Sant Jordi. La primera entrega d’Stieg Larson –l’esmentàvem abans– incorpora a més, en alguna de les edicions, algun present, com és la possibilitat de participar en el sorteig d’un viatge a la capital escandinava. "Viatja a Estocolm de franc, perquè siguis el primer a veure la pel·lícula de la sèrie Larson", afegia la faixa. La darrera edició de la segona entrega, La noia que somniava en un llumí i un bidó de gasolina, s’acompanya, a més, d’un petit avançament del que serà el tercer volum: La reina al palau dels corrents d’aire (que no es posarà a la venda fins al dia 23 de juny, tot i que a França ja existeix en francès i són molts els qui no han pogut esperar i se l’han comprat en aquesta llengua).
Continua encara a la llista de més venuts, i al cap de gairebé un any del seu llançament, el Joc de l’àngel, de Carlos Ruiz Zafón. En la nova reimpressió, incorpora, a més, un regal: un CD amb la banda sonora de la novel·la, desset temes escollits pel mateix Zafón que acompanyen la lectura de la segona part, L’ombra del vent que, com a germà gran, presumeix de " més 8 milions de llibres venuts en tot el món". També tenen ganes de fer regals els editors de l’italià Frederico Moccia, si pensam que a moltes de les seves obres hi han afegit el reclam: "Enganxa’t al fenòmen Moccia!" Tinc ganes de tu, A tres metres sobre el cel i Perdona si et dic amor poden regalar des d’un diari personal fins a un penjoll.
Un altre bon reclam per apujar el volum de negoci, ja ho hem dit, són les vendes ja fetes. Els promotors de Gomorra, de Roberto Saviano, no es cansen de repetir que ja ha venut més de 300.000 exemplars a l’Estat espanyol, mentre que el seu compatriota, Paolo Giordano, amb La solitud dels nombres primers, li replica que ell ja en té la quarta edició en només tres setmanes.També són sempre un bon reclam per als llibres els premis obtinguts. En català, i entre els més venuts, hi destaca El silenci, de Gaspar Hernández, premi Josep Pla; L’últim home que parlava català, de Carles Casajoana, premi Ramon Llull; El nas de Mussolini, de Lluís Anton Baulenes, premi Sant Jordi, i Set dones per a un home sol, de Víctor Alexandre, premi Mercè Rodoreda, entre d’altres. Guardons que les editorials s’encarreguen de remarcar amb una formosa faixa promocional.
"Estam cansats, però Sant Jordi sempre serà una festa"
Com ho duis?
Bé, contents. Són jornades llargues, perquè has de has de pensar en tot: literalment, has de traslladar una botiga a la plaça Major i no oblidar-te res. Els llibres, el canvi, la senyera, les taules... i el capell perquè no ens pegui una insolació! Enguany, per sort, ja tenim a punt el capell. Per nosaltres és el dia més emblemàtic de l’any, una autèntica festa en la qual passam molt de gust de veure la gent i de tractar-hi. Físicament estic molt cansada, però Sant Jordi sempre serà una festa.
I les previsions, com es fan?
És dificil saber què has de demanar, perquè les comandes les has de fer un mes abans i les novetats no surten gairebé fins al dia de Sant Jordi.
Però hi haurà algun llibre del qual hagueu afegit més exemplars a la llista.
L’home que no estimava les dones i La noia que somniava en un llumí i un bidó de benzina, és clar, i també tota la saga del Crepuscle.
Què empeny una persona a comprar un llibre quan no sap què vol?
La gent mira, regira i de vegades és un títol, una portada, una curiositat... Són molts els qui compren per la vista en un dia com aquest. El lector habitual, en canvi, ja sap què cerca.
Una portada pot espanyar un llibre?
Sí, i tant. De la mateixa manera que una bona portada hi ajudarà, una mala portada o un tipus d’enquadernació poc encertat faran que et tiris enrere. N’hi ha molts que jo mateixa ja no he posat a la venda, perquè no m’han cridat l’atenció.
Algunes recomanacions personals?
Les darreres novetats de poesia, com la Carn que cruix, de Bernat Nadal, i Lovely, d’Antònia Vicens. També Set dones per a un home sol, de Víctor Alexandre, i L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery.
Quin llibre us agradaria que entràs a les llistes dels més venuts de demà, sabent que malauradametn no hi sarà.
Els silencis de Maria, de Carles Cortès. Un llibre que presentàrem aquí, a la llibreria, i que tracta de la violència de gènere de manera interessant i sense pretensions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.