TW
0

Sergi López i Jorge Picó varen estrenar Non Solum l’any 2005 al Festival temporada de Girona. Ara, gairebé quatre anys després, el seu intèrpret Sergi López encara no és capaç de definir de què va l’espectacle. "I el millor –diu– és que després de veure la funció els periodistes tornen i diuen que és veritat, no es pot explicar. I avui dia, crec que el fet que sigui difícil de contar és el que fa que vagi contracorrent i fa que sigui interessant". Tal vegada és també per això que l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mar l’ha designat com el millor espectacle que al llarg del 2008 ha passat per la sala del Molinar.

Aquest reconeixement fou recollit ahir personalment pels dos creadors de Non Solum, Sergi López i Jorge Picó. "Estic acostumat a rebre guadons de cine, però en teatre és diferent. Aquesta obra va ser feta precisament per retrobar-me amb el públic, de la necessitat de compartir-ho amb la tribu, i el fet que ara t’ho reconeguin sempre fa il·lusió", indicà l’actor català. A Mallorca, Non Solum es representà per primer pic a la Fira del Teatre de Manacor. El mes de gener de 2008 va visitar el Teatre del Mar i, fa pocs mesos, també l’hem poguda veure al Teatre de Petra. El premi de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mar rep des d’enguany el nom de Jaume Damià, en record del primer president de l’associació. Com a guardó reberen una Estrella de mar, escultura dissenyada per Pau Cirer, i dos quadres de l’artista Pep Coll.

Dèiem abans que era difícil de definir l’obra de Sergi López i Jorge Picó, però ho intentarem. L’actor català apareix sol a l’escenari. I curiosament es troba un home que és igual que ell. Què està passant aquí?, es demana. I aquesta pregunta és l’inici d’un desdoblament a l’escenari en què Sergi López es converteix en multitud de personatges amb una mestria i un control que només ell sap desenvolupar. "Allò important d’aquesta obra és el text i, si el fes un altre actor, seria un espectacle igual, però diferent", reconeixen els dos creadors.

Non Solum és una actuació ideada en català, però també s’ha represenada moltes vegades en francès, idioma que López domina en un país que l’ha vist triomfar dins el món del cine. "A França la gent estava acostumada a veure’m en papers seriosos i clar quan em veien a dalt de l’escenari fent pallassades no s’atrevien a riure, fins i tot, quan algú reia, els altres el feien callar", reconeix López, que també ha anunciat que ja estan preparant una nova versió de l’obra en castellà. En els propers mesos, l’actor català té en cartell l’estrena de sis pel·lícules, una de les quals és Mapa de los sonidos de Tokio, dirigida per Isabel Coixet.