Laura AcedoPalma14/04/09 0:00
TW
0

La tesi sobre els gravats, en especial entorn de la impremta Guasp, la més destacada històricament a l’Illa, féu que la doctora i professora de la Universitat de les Illes Balears Miquela Forteza Oliver hi descobrís un parell d’obradors més antics que el que fou objecte del seu estudi. "Per a la tesi, vaig haver de catalogar les matrius xilogràfiques que es conservaven a l’Illa i vaig trobar imatges més antigues que la mateixa impremta Guasp", assegurà la doctora. Els fundadors de la primera impremta mallorquina, en funcionament entre 1485 i 1490, foren Nicolau Calafat i Bartomeu Caldentey. Ara bé, aquesta no incorporava il·lustracions a les seves edicions.

Cinquanta anys després que la primera fos tancada, per la qual cosa Mallorca quedà òrfena d’edicions pròpies durant mig segle, l’impressor Hernando Cansoles i Villaroel hi arribà i n’instal·là la segona. És aleshores quan es troben volums ricament oramentats amb gravats. La història d’aquest segon obrador, com també les característiques dels documents que se n’han recuperat, protagonitzen l’article El gravat en els llibres mallorquins del segle XVI, escrit per Miquela Forteza Oliver i publicat en el Butlletí del 2008 de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Il·lustracions comunes

"Cansoles va venir de Palència, on sembla que va adquirir el tipus de lletra gòtica que apareix a la majoria de les seves impressions i part de l’utillatge d’impremta, inclosos els gravats", apuntà Forteza. A més, al professora destacà que "era normal que els impressors intercanviassin material amb altres obradors o el comprassin de segona mà. Per això hi ha edicions, tipus de lletra i gravats molt similars a diferents regions geogràfiques". La impremta fundada per Cansoles va estar suposadament en funcionament fins al final del segle XVI. Les informacions que en tenim desapareixen al principi del segle XVII. "Tan sols 14 obres impreses per Cansoles han arribat a nosaltres, encara que tenim notícies de tres més", apuntà Forteza. Això significa que "la seva principal producció no eren els llibres, sinó l’edició de cartells, goigs o imatges", afegí. El darrer volum imprès que es conserva de Cansoles és Real Crida i Edicte, sobre los grans abusos que feyan en lo present Regne de Mallorca i data del 1580 (imatge central, a dalt).

En aquell temps l’art del gravat estava supeditat a l’utillatge de què disposava el taller. D’aquesta manera en els gravats que es conserven de Cansoles, trobam escuts amb àguiles imperials que també apareixen a portades de documents valencians i altres d’aragonesos. A més a més, com les il·lustracions, les lletres capitals també es repeteixen en papers impresos a diferents contrades. En són altres exemples "el basament format per un escut coronat amb el monograma ‘AG’ i el que està decorat amb busts inserits en rondelles als àngels i amb un monograma entre volutes vegetals al centre", explicà Forteza.