L'art que es trepitja

Com és evident, gairebé la totalitat d’aquestes fàbriques tradicionals que funcionaren durant el segle XIX i bona part del XX ja no hi són. Tancaren fa molt de temps i això suposà la pèrdua de tècniques i de materials que són gairebé impossibles de recuperar. Tanmateix, en alguns casos l’esforç i la paciència d’empreses i d’artesans actuals fan realitat allò que sembla gairebé una quimera.

La casualitat ha volgut que en una empresa familiar de Campos es continuïn fabricant rajoles hidràuliques amb la mateixa tècnica amb què es plasmaren els complicadíssims dissenys que decoren els sòls de Can Prunera.

Artesanal

El mètode de fabricació de l’empresa campanera és encara purament artesà, però els dissenys dels trespols modernistes de Can Prunera han sorprès els seus treballadors. Molts de colors en una rajola, dibuixos espectaculars i formes impossibles.

Per poder reproduir aquestes creacions, el director de la fàbrica, Gabriel Huguet, ha viatjat al Marroc "amb una maleta plena de rajoles, perquè els artesans marroquins són els únics capaços de realitzar motlos de dissenys tan complicats".

Cal pensar que el motlo, fet a mà, ha de ser perfecte per impedir que s’hi mesclin els colors líquids dels quals s’omple per obtenir cada una de les rajoles. Però Huguet no se’n tornà només amb les mostres. També contractà "els millors artesans marroquins per aconseguir la qualitat que Can prunera es mereix". I és que el pols, la precisió i l’experiència per mesclar els colors són fonamentals per aconseguir que les noves rajoles de Can Prunera puguin formar un tot amb les originals que s’han pogut recuperar.

La complexitat en el disseny dels paviments de Can Prunera és evident. "Cada sala presenta motius diferents, que reprodueixen estores complicadíssimes". A més, afegeix Huget, "cada estora de cada habitació té sanefes, escaires i molts d’elements més que necessiten un motlo específic".

Substitució d’allò malmès

Les peces que sortiran del taller de Campos no substituiran els trespols originals. Només se’n canviaran les rajoles malmeses i es pavimentaran de nou els fragments de sòl original que es destruïren durant el segle XX.

De fet, la fàbrica que dirigeix Gabriel Huguet sap ben bé que allò antic és bell si és original. "En els anys noranta jo estudiava a Barcelona i, en aquella època, es tornà a apreciar l’arquitectura tradicional i el modernisme va esdevenir un símbol de la ciutat", explica. Així, ell mateix va veure que les fàbriques catalanes recuperaven mètodes tradicionals per poder emprendre la restauració de monuments i habitatges del segle XIX.

"A ca nostra vàrem recuperar la fabricació de rajoles hidràuliques perquè, igual que passava a Barcelona, molts de mallorquins no volien renunciar a fer una bona restauració", continua Huguet. "Però, a poc a poc, experimentàrem amb l’arquitectura contemporània i, així, fabricam dissenys per a Sibil·la i per als arquitectes Hergoz i De Meuron", els responsables de l’Estadi Olímpic de Pequín i del CaixaFòrum de Madrid.

Així doncs, les obres de Can Prunera continuen amb la precisió necessària per a la restauració d’un casal modernista d’aquestes característiques. Els tècnics preveuen que les tasques es cloguin el mes d’agost, per les festes de Sant Bartomeu. L’edifici, catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC), es convertirà després en un centre d’interpretació del modernisme.