Mari Trini va néixer en Caravaca de la Cruz (Múrcia) el 12 de juliol de 1947 i va ser una cantant molt popular en els anys 70 i 80 amb 25 discs en la seva carrera, alguns d'ells de gran èxit com “Escúchame”, que incloïa els temes “Yo no soy ésa”, l'impacte dels quals la van confirmar com una de les cantautores més importants de l'època.
A finals de l'any 2005 va publicar un doble disc recopitalori i un vídeo, i des de l'any passat vivia en una urbanització als afores de Múrcia preparant el que anava a ser el seu concert de comiat de la seva carrera i un llibre de poemes, segons la web oficial de l'artista.
El 14 de setembre de 2005 va rebre un gran homenatge en la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) en reconeixement a la seva trajectòria dilatada artística, i la Regió de Múrcia va premiar l'artista el 8 de març de 2008 amb el guardó de “Lluita per la igualtat”.
Mari Trini no volia ser una “vella glòria” que es limitàs a repetir fins a la sacietat els temes de sempre i així tenia noves cançons que volia mostrar amb un nou segell “Divucsa”, que volia que pregravàs amb so dels 90 les seves millors cançons de sempre, segons la seva web oficial.
L'àlbum que va gravar el 1995 es va titular “Sin barreras” i va aparèixer amb tretze temes, entre ells “Cuando me acaricias”, “Yo no soy ésa”, “Una estrella en mi jardín” o la malenconiosa “Amores”, els seus temes de sempre, als quals s'afegien “Sin un adiós”, “Qué quieres que te diga corazón”, o “Vals a la vida” entre les noves.
En els anys 80 Mari Trini va publicar el treball “Oraciones de amor”, al qual seguirà un any més tard “Una estrella en mi jardín” i amb la cançó que dóna títol al mateix va obtenir un dels seus majors èxits.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Adéu, Mari Trini. Aquelles qui tenin una seixentena d'anys, som conscients de la teva valua.