TW
0

Arrecerat al seu petit paradís de sa Ràpita, Joan Perelló cultiva un dels seus plaers vitals més importants. Al porxo de ca seva, amb la vista fixada a la mar i en un microcosmos en què les sargantanes neden enmig de buguenvíl·lees i palmeres, fa allò que més li agrada. "Jo tenc una necessitat absolutament vital de llegir i escriure poesia. Llegir-ne, ni que sigui una mica cada dia, és com fullejar la premsa o veure la televisió", reconeix el poeta. I és així com ha nascut A recer (Edicions del Salobre, 2009), un llibre que segueix la temàtica dels seus darrers volums Manual d’ànsia (2005) i Quadern de Manobre (2007), i que mira la vida i la poesia "des de la maduresa".

Temes com la por, el silenci, la calma i la literatura són tractats en aquest poemari que, tot i venir d’una persona que s’autodefineix com a "pessimista", està carregat de vitalitat. "El protagonista del llibre és un personatge que decideix arrecerar-se una mica i en aquest moment té por, ja que s’adona que la vida s’escurça inevitablement". Una grapada de pols, manllevat d’un vers de T.S. Eliot i molt recurrent en el llibre A recer, és una de les imatges que més bé defineixen el sentiment que vol despertar aquesta obra. "És una imatge molt potent. La pols no es pot agafar. Ho és tot i no és res a la vegada. Fins i tot al final, tots som pols", exposa Perelló.

El paisatge és també un tema molt habitual en aquest darrer poemari de Perelló. "Sé que he augmentat les reflexions sobre el paisatge i sobre la necessitat de mantenir l’equilibri entre la mar i el camp. A mi, particularment, m’agrada molt contemplar la mar des de l’interior, i això sa Ràpita encara m’ho permet". Però aquest equilibri, talment com una grapada de pols, es veu amenaçat. "No m’agrada fer poesia política, però a vegades, si en alguna ocasió puc incorporar un vers un poc punyent, aprofit per fer-ho". El sol es pon ofès per l’altre horitzó, el de les grues arrenglerades sense escrúpols... diu en un moment determinat.

A recer és, en definitiva, un poemari ple de versos que ens evoquen un silenci format "de renous agradables" i que ens embolcallen en un ambient on tot pot ser poesia. "La fosca podria ser un poema", diu un dels versos preferits del poeta. La darrera obra de Joan Perelló es presentarà a Can Alcover de Palma el proper 31 de març, després d’haver-ho fet ja, amb gran expectació, a Campos.