Can Prunera recobra la seva esplendor

Nikolova comenta que aquests autors hi empraren pintura al tremp –un tremp gras, segons l’informe de Pardo– i que la tècnica pictòrica "tenia molt d’aquarel·lista". Quant als colors, eren "terrosos". Quan alguna d’aquestes iconografies patí desperfectes en el passat es repintà amb esmalt. Mentre anam pujant a les dependències del casal, l’ornamentació va a menys. Hi destaca el recorregut de l’escala de caragol, que queda emmarcat per pilastres rematades per volutes i en les quals no manquen elements vegetals. Però no tot són pintures fetes directament sobre el mur, sinó que els sostres, sobretot a les zones més nobles del casal i també als frisos de les parets, es varen realçar mitjançant relleus de guix també amb iconografies inspirades en la natura.

En aquest programa decoratiu hi abunda la inspiració floral i vegetal, però també la geomètria i la de tipus figuratiu. Sobresurten en aquesta darrera les nimfes que toquen instruments, ubicades al sostre de l’entrada, i les referències a la caça i a la pesca en les natures mortes del menjador. Hi surten perdius, llebres i llagostes marines. La profusió de motius ornamentals a Can Prunera no se circumscriu a les parets i als sostres, sinó que aquesta tasca també queda palesa a les portes, als vitralls, a la marqueteria dels mobles i en terra.

Si bé a l’Estat espanyol el modernisme es decantà per la natura, l’ús d’al·legories sembla provenir de l’art nouveau francès, i això no resulta estrany en un immoble construït en una localitat com Sóller, amb tantes relacions amb França. Però Can Prunera és molt més que la seva acolorida decoració. És tot un conjunt que arranca de l’edifici en si i que viatja per tots els elements ornamentals exteriors i interiores. Tots aquests elements es restauren ara per tornar-los l’esplendor original. D’aquesta manera, el públic podrà comprendre in situ com es plantejava un habitatge modernista.