La institució insular proposa "intervencions puntuals" que afectaran el manteniment i la consolidació de les ruïnes del castell, per aturar-ne la degradació progressiva. Ara, la Comissió de Patrimoni serà l’encarregada de donar-hi el vistiplau, el proper 27 de març. Les accions que es duguin a terme a Santueri aniran encaminades a "millorar la seguretat de la gent que visiti el castell". Segons Cerdà, fer créixer el nombre de visitants és, en darrera instància, un dels objectius del procés de protecció del monument. Patrimoni afirma també que l’estat de conservació de les ruïnes és "dolent", segons figura a la fitxa del catàleg municipal que s’elabora en aquests moments. Així mateix, el projecte té en compte que el recinte emmurallat de Santueri, ubicat a 400 metres d’altura al puig del mateix nom, està catalogat com a Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument.
Per això, aclareixen que les intervencions s’hi realitzaran de la manera menys agressiva possible, cercant solucions respectuoses amb les restes arqueològiques i evitant "alterar-les visualment i des del punt de vista constructiu". La fortificació es començà a edificar al segle XIV en substitució de l’anterior, de l’època musulmana, i des de 1811 està en mans privades. Amb el pas dels anys, es plantejaren diferents canvis de propietat, inclosa la venda a empresaris estrangers o a alguna administració. Actualment, el Consell descarta adquirir el castell per falta de recursos, però Cerdà hi matisa que "personalment m’agradaria que la institució fes un esforç per comprar-lo. Però és una cosa que cal fer a poc a poc. Ara feim aquestes inversions i ja veurem si es poden treballar més coses a partir d’aquest canvi d’actitud", en relació amb l’entesa que ara hi ha amb la propietat.
Patrimoni industrial
A més, la Ponència Tècnica de Patrimoni ha emès un dictamen favorable al projecte de Can Ribes, a la barriada de la Soletat de Palma. Després d’haver estat desestimat en la passada reunió, l’Ajuntament ciutadà presentà ahir un pla nou que inclou la conservació, a més de la nau central i el funeral, d’una nau on hi havia el vapor, com també de mitja estança adjacent i d’altres elements, com és tota una paret d’una altra sala contínua. Un dels altres punts de l’ordre del dia fou la restauració de la rosassa major de la Seu. "Una vegada col·locada la bastida, se n’han pogut conèixer molt millor les deficiències", explicà ahir Cerdà, que anuncià que aquesta ensenya emblemàtica de la catedral podria recuperar l’esplendor d’abans.
Precisament, fou el conseller insular de Patrimoni qui en remeté a l’empresa restauradora una imatge de l’any 1933, en la qual aquest element apareix amb molts més vitralls que ara. "El Bisbat també ho coneixia i ara recuperarem la rosassa tal com era en el seus inicis, amb molts més vitralls. De moment, ja n’han llevat 168 quilos de pols i s’ha pogut veure que, si en determinats llocs hi havia morter, era perquè tapaven un espai amb un vidre", aclarí. "Amb aquesta reforma, la Seu hi guanyarà en lluminositat", sentencià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Res, que podríem suprimir s´Autonomia i ens estalviariem aquest caramull de pagues inútils, posar bons batles que sabessin pactar amb Madrid i administretjar bé es doblers que arribassin
Paradoxes de la vida: es varen fer més obres de restauració al castell de Santueri, abans de la "democràcia" que no ara, quan hi ha institucions autònomes i estudis com el Pla de Castells.
Els del Consell no faran absolutament res, ja ho veureu. Sí, parlen de molts de Convenis, Acords, etc, però la única cosa que es fa des de Patrimoni és incoar BICs i declarar-los, i això, a efectes pràctics, no serveix per gaire cosa, doncs només es paperassa. I si algú pensa el contrari, que vagi a fer una volta per foravila, i observi la poca cura i estat lamentable del nostre patrimoni històric. D´altra banda, si donem una ullada a la Llei de Patrimoni (Llei 12/1998), veurem que aquesta va enfocada bàsicament a la protecció del patrimoni (em refereixo al de caire privat) contra el propis propietaris. No sé si m´explic, sembla que les actuacions de l´administració pública (siguin ajuntaments, caibs, etc) queden fora d´aquest marc i, a vegades, a causa de la deixadesa de la pròpia administració, el nostre patrimoni pateix més del que ens pensam. A dia d´avui, les actuacions que es duen a terme per part de molts consistoris i altres entitats, semblen més de fa 40 anys que del present 2009. Tots els que estimam el nostre patrimoni (sigui públic o privat) coneixem cents de casos en què l´administració pública ha fet vertaders disbartats o, en la majoria del casos, i això és pitjor, absolutament res. Molta paperassa i res més.