2020: L'any de la independència

Els problemes entorn del finançament, la poca entesa amb el Govern de Madrid, la crisi econòmica de l’any 2009 i la inconstitucionalitat definitiva de l’Estatut provocaren la dimissió de l’aleshores conseller d’Economia, Antoni Castells, i el trencament inevitable del tripartit, en el qual Montilla i els seus no encaixaven per res amb els sectors més catalanistes. Hi hagué eleccions anticipades, amb la victòria del front nacionalista, que trobà en la recuperació de l’advocat Miquel Roca una bona figura política per encapçalar el moviment. A Madrid les coses tampoc no anaven bé. El Govern de Zapatero féu figa i el Partit Popular tornà a la Moncola amb Alberto Ruiz Gallardón al capdavant. La situació a Catalunya era de cada cop més insostenible. L’única via era la independència. "Hem estimat, hem esperat, hem fet pedagogia, ens hem explicat, hem negociat, hem cedit, hem pactat, hem pagat, hem aguantat. Ja n’hi ha prou", deia el manifest que llegí el poble català en una assemblea popular el 18 d’abril de 2010. Immediatament després de la proclamació de la independència se’n convocà el referèndum. El 64% hi votà a favor.

A Mallorca, el 2020

Hagueren de passar deu anys perquè Mallorca s’unís al projecte. "Les Illes també estaven molt escanyades, i vinga turisme i els alemanys i la destrossa, que si autopistes, que si hotels. Quan hi començà el moviment, Catalunya ja havia construït alternatives, ja es veia que les coses es podien fer d’una altra manera", afirmava el periodista Jordi Barbeta. A més, era l’opció més lògica des del moment que les Balears havien quedat aïllades ja que, per arribar-hi, els avions de Madid havien de passar per l’espai aeri català. També l’escenari futbolístic es veié modificat davant una Catalunya separada d’Espanya. Una Lliga catalanomallorquina de primer nivell era massa petita, de manera que el Govern ideà un pla molt més ambiciós. El Barça, l’Espanyol (el nom del qual fou posat àmpliament a debat) i el Mallorca optaren per jugar al Calcio. Els Jocs Olímpics de Madrid 2024 (finalments els hi donaren) varen ser els primers amb una selecció pròpia quadribarrada.

"30 anys més del mateix sistema ens poden fer molt mal"

Al llibre feis una reflexió del que passaria si, just l’any que ve, hi hagués la independència. Però, com serien els Països Catalans l’any 2037 –en el qual s’ambienta el llibre– si res no canviàs i tot continuàs com fins ara?
Durant aquests 30 anys de democràcia, Espanya ha estat molt clara: un Estat centralitzat, uniforme, amb una llengua i cultura hegemòniques, controlat per dos partits que s’alternen en el poder… i després unes regions amb més o menys personalitat, amb partits regionals i llengües regionals, que no facin gaire nosa. Aquest és el projecte. Posar-nos a sobre trenta anys més d’això ens faria molt mal.

Al vostre treball s’esmenta l’annexió de Mallorca, però no s’hi aprofundeix. Us propòs un petit exercici. Feis-nos un titular per al nostre diari sobre el dia que es produeixi aquesta annexió. Com us la imaginaríeu?
Un titular? Les Balears han arribat a port. Amb un subtítol que digui: La independència d’Espanya i l’annexió a Catalunya ja són oficials.

Mallorca s’hi adhereix però, en canvi, el País Valencià, l’Alguer i Catalunya Nord en queden al marge. Per què ho heu decidit així?
En el cas de l’Alguer, la Catalunya Nord i Andorra, el lligam històric i cultural no és tan present per dur-los a trencar amb l’Estat i la cultura propis. Quant al País Valencià, ho faig a contracor, perquè crec que el projecte del PP –una espanyolització sense pal·liatius– està molt avançat i té molta penetració social, sobretot en la classe dirigent. En cas de la independència catalana, m’hi imagín una repressió ferotge contra tot el que és català, precisament per evitar-ne qualsevol temptació. Per tant, hi hauria fins i tot intel·lectuals "exiliats" a Catalunya…! Mallorca és un teixit diferent i, tot i que el PP hi té un pes, no és un partit tan anticatalà i podria veure el benefici social, econòmic i cultural d’unir-se a Catalunya.

Al llibre n’hi trobam les versions oficials (de periodistes i de consellers). Hi manca, potser, la visió del poble?
No sé què pensaria el poble de 2037, però el que m’agradaria és que hi reflexionàs el poble de 2009!