Francesca MaríPalma17/03/09 0:00
TW
0

El 7 de juny de 2006 començaren les obres al casal de Can Oleo per convertir-lo en seu institucional de la Universitat de les Illes Balears. En un primer moment, l’actuació s’havia d’acabar en poc més d’un any, però encara dura. Han passat dos anys i nou mesos d’aquell anhelat inici (cal recordar que feia sis anys que se’n parlava) i tot han estat contratemps: canvis en el projecte inicial, troballes importants però inesperades, manca de finançament per part del Govern balear i, en darrer terme, noves modificacions en la reforma. Un cúmul de situacions que, segons la vicerectora d’Infraestructures de la UIB, Raquel Herranz, estan a punt de resoldre’s. "Fa tres setmanes presentàrem el darrer projecte a l’Ajuntament de Palma per perfilar alguns trams de la intervenció que s’han canviat", assegurava. "Des de la Universitat preveim que les obres acabin la primavera d’enguany i puguem inaugurar l’edifici a l’octubre, amb l’inici del curs acadèmic".

Aquests "esculls" a què es refereix Herranz són la construcció d’una passarel·la de ferro mòbil entre les dues ales de l’immoble del carrer Almudaina. "En un primer moment, connectàrem les dues ales de l’edifici amb un passadís; però Can Oleo és un element protegit i s’hagué de tirar enrere el projecte perquè no es pot augmentar el volum de la casa", aclarí la vicerectora. L’alternativa que presenta ara la Universitat és "comunicar les dues ales del casal mitjançant una passarel·la mòbil a través del primer pis i a l’aire lliure", afegeix.

Aquesta nova proposta encara no ha passat per la Comissió de Patrimoni del Consell ni per la Comissió de Centre Històric. Ahir, fonts d’Urbanisme de Cort confirmaren a aquest diari que el projecte presentat per la UIB es descartà i que durant una reunió amb la Unitat tècnica de Centre Històric es plantejà la solució de la passarel·la mòbil. Ara bé, serà el Consell de Mallorca qui hi tingui la darrera paraula. Avui la Comissió Tècnica de Patrimoni només discutirà el pla inicial, ja descartat per Cort.

Un camí llarg i complicat

Pel que fa a l’estat de les tasques de rehabilitació, Raquel Herranz anuncià que la setmana passada s’acabaren les que es feien a la coberta, "ara sols queden les teules", i que "s’han preservat els elements patrimonials més importants de l’edifici del 1497", sobretot l’escala gòtica, única en el seu gènere a tot l’Estat. La Universitat de les Illes Balears (UIB) adquirí Can Oleo, també conegut com Can Vivot, l’any 1994, encara que les obres de rehabilitació i reforma no s’iniciaren fins dotze anys més tard, després d’haver estat tancat durant prop de vint anys i en un estat de conservació bastant deficient.

Amb la rehabilitació, Can Oleo suposarà la presència de la institució acadèmica al bell mig del centre de Ciutat. Val a dir que els usos i les funcions del casal d’ençà de l’inici de l’actuació també han variat força (només per la UIB, en aquest temps hi han passat tres rectors). Herranz confirmà que "Can Oleo tindrà una funció de representació institucional. A la primera planta hi haurà els despatxos de la rectora i dels vicerectors, a més d’una sala de juntes que també acollirà el Consell Social". D’altra banda, el segon pis contindrà diverses aules per a màsters i a la planta baixa "hi haurà el servei de comunicació i un punt d’informació dels alumnes, de relacions internacionals, el bar i la llibreria universitària", aclarí.

Amb una superfície de 2.068 metres quadrats, la rehabilitació de Can Oleo es preveu que costi 4,5 milions d’euros, abonats de manera íntegra pel Consorci pel Foment d’Infraestructures Universitàries del Govern, que ara fa dos anys feia perillar la iniciativa perquè no hi aportava fons. Pel que fa a això, la vicerectora reparteix les culpes: "El retard es deu a una suma de coses", mentre que des del Govern confirmaren ahir que el pressupost inicial fou "poc realista", ja que preveia només 2,28 milions, "sense tenir en compte aspectes com l’equipament". Ara estan tramitant una cessió de crèdit per sufragar la despesa.