Rondalla i glosa acaben en “A”

En una primera part de l’exposició, la narradora parlarà "de la dona com a generadora i narradora d’aquests relats", apuntà. Malgrat que l’autoria femenina d’algunes de les rondalles mallorquines no sigui demostrable, "perquè no estan signades", allò que sí sabem és que "la meitat dels narradors que transmeteren les rondalles a mossèn Antoni Maria Alcover eren dones analfabetes, pageses, tan cultes com Maria Antònia Salvà o nobles que les aprengueren de les seves dides i criades", afegí Valriu.

La segona part de la conferència tractarà del paper de la dona dins les rondalles, com un personatge. En aquest sentit, dins les contarelles, la dona es dibuixa com una heroïna de conte, protagonista d’una història fantàstica i rodejada de dracs i gegants. D’altra banda, a les rondalles hi apareix una dona "de carn i ossos, que s’ha d’enfrontar al dia a dia", apuntà Valriu. En aquest sentit, la mare de família mallorquina és vista pels rondallistes i les rondallistes com una dona enginyosa, espavilada i pràctica.

Dona i glosa

Sense deixar de banda la dona i la tradició oral, Valriu protagonitzarà dissabte 21 de març a la Casa Museu Pare Ginard, a Sant Joan, la conferència titulada La dona dins el cançoner popular de Mallorca. Aquesta tercera xerrada pretén ser una passejada per l’expressió femenina a través de les gloses, "on es diuen coses sense pudor i s’expressa molt més del que una dona podia dir de paraula".

La figura de la dona dins les gloses és molt present i les cançons populars protagonitzades per personatges femenins parlen habitualment del festeig, del matrimoni i de la sexualitat, "cosa de què no es xerrava obertament", afegí la narradora. "A través d’una glosa es pot saber com era el ritual del festeig a l’època o quins dies els estava permès festejar, entre d’altres", precisà.