La trobada que aquests darrers dies s’ha realitzat a Mallorca era, si més no, rocambolesca. Es recordaven 50 anys de la reunió que es féu a Cotlliure, al Rosselló, un acte que serví aleshores per commemorar el 20è aniversari de la mort d’Antonio Machado i congregà, a la població nord-catalana, un gran nombre d’intel·lectuals contraris al règim franquista que veieren en la figura de l’escriptor andalús "un símbol de la llibertat perduda i de la derrota republicana", com digué ahir José Manuel Caballero Bonald.
Durant tres dies, un centenar llarg de persones (n’hi havia 80 d’inscrites oficialment però l’entrada era lliure) han anat seguint el I congrés internacional "1959, de Cotlliure a Formentor", en què s’ha recordat la literatura posterior a la Guerra Civil espanyola, marcada sobretot pel grup dels 50. Ahir, un recital poètic dedicat a la figura d’Antonio Machado clausurà aquest primer congrés, que ha estat organitzat pel Ministeri de Cultura a través de la Societat estatal de commemoracions culturals. Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora, Miquel Cardell, Francisco J. Díaz de Castro, Bartomeu Fiol, José Carlos Llop, Biel Mesquida, Jaume Pomar, Diego Sabiote, Àngel Terrón, Antoni Vidal Ferrando i Alex Volney foren els encarregats de tornar a posar veu als versos de Machado, com també els propis, fent un autèntic homenatge així a la poesia i a la literatura en general. Alguns escolliren el Machado més metafísic, és el cas de Bartomeu Fiol. D’altres n’explotaren la vessant emocional, com Miquel Cardell. D’altra banda, Antoni Vidal Ferrando va dedicar un poema a l’artista Joan Miró, mentre que Àlex Volney féu referència a la memòria històrica.
Posteriorment, s’inaugurà al vestíbul de l’edifici de la Riera l’exposició De Cotlliure a Formentor, comissariada per Asunción Carandell de Goytisolo, filla del famós escriptor, una de les persones presents a aquelles jornades d’ara fa 50 anys.
En aquests tres dies de congrés han passat per Palma algunes de les veus més il·lustres de la literatura espanyola del segle XX. Entre aquestes hi ha hagut Francisco Brines, Josep Maria Castellet i el mateix José Manuel Caballero Bonald.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Emociona tot aquest interès, i aquesta inversió de dobles públics, per commemorar la trobada organitzada per intel·lectuals franquistes com Cela, quan tantes coses queden sense commemorar gens, si es refereixen a la nostra literatura. Clar que na Bàrbara Galmés, diu que "qué pesados se ponen con el catalán!"