Un poc de tot...i tot artesanal

Segons el farcit programa d’actes del Govern (una mena de calaix de sastre en què s’inclou fins la darrera activitat organitzada a qualsevol punt de les Illes, sigui organitzat en motiu d’aquest dia o no), ahir començava un mercat amb "espais d’artesania, agricultura ecològica i tradicions". A la pràctica, qui vulgui gaudir d’aquesta mostra haurà de dur, sobretot, la panxa buida. Allò que domina amb diferència són les parades de menjar. De bunyols a neules, passant per ensaïmades, pa amb sobrassada, figues i olives. Aquell qui faci la visita després de sopar haurà perdut una bona oportunitat.

De tot i força

Entre el públic, algú es pregunta si una parada d’olives és pròpia d’una activitat com aquesta o d’un mercat setmanal. "Home, són tradicionals i les fan a mà!", li responen. Tot i que també li podrien haver dit que "aquí, hi ve tothom". Enmig de les desenes de parades de menjar, entre fuets i panades, s’hi troba tot allò que el visitant pugui esperar i més. D’entrada, les clàssiques peces de ceràmica, algunes decorades amb estil tradicional i altres amb motius més atrevits que posen a prova el binomi modernitat-artesania. Motlles per fer pastissos es mostren al costat de ganivets i gerros de vidre. Bosses i carteres, rajoles pintades i desenes de siurells conviuen amb detergent vegetal.

Dues madones intenten convèncer els visitants de l’encís que provoca el seu perfum, anomenat Flor d’ametller. Unes parades més enllà, una altra venedora canta les excel·lències d’un sabó vegetal mentre una dona es pregunta: "I, si no, amb què el fan, el sabó?". Una dona que l’acaba de comprar no sap què li ha de contestar. Sabates, senalles i esponges completen l’oferta, al costat de cosits antics i un parell de mostres de joies. A partir de les vuit de l’horabaixa, els curiosos que ahir passejaven per davant de la Llonja van poder descobrir què és això del jazz llatí que fa l’Apache Band. El grup, lluny de tenir un públic entregat, fent bots davant seu, va esdevenir el fil musical perfecte per fer una pausa després de veure tantes parades. Ara bé, la música també sonà al moll vell, a la trobada de cases i centres regionals. Enmig d’un ambient castís, gresca i menjar, es va poder veure mostres de les arrels gallegues, andaluses i murcianes. Un passeig per tot l’Estat a ritme de zapateao, albariño i piparras.