Espatles a l'aire

Concretament, un Pierre Balmain vintaje que era una autèntica peça de col·leccionisme i que destacava entre totes les altres dones, vestides segons la darrera moda. "Fa 8 anys que el vaig veure en una botiga, me’n vaig enamorar i vaig dir-me a mi mateixa que un dia hi tornaria a cercar-lo. La setmana passada el vaig tornar a veure: encara hi era i em quedava bé. Vaig pensar que seria un senyal", assegurà l’actriu. El vestit "talismà", doncs, era un paraula d’honor de gasa blanca trencat amb brodats i incrustacions de prederia. Un model llarg i amb una coa voluminosa que rebé elogis de tothom. Potser només la pitrera, que li quedava un poc estreta, deslluïa un conjunt gairebé perfecte que es complementava amb unes discretes joies de diamants.

Però l’actriu d’Alcobendas no era l’única que anava de blanc i amb un escot paraula d’honor. També coincidiren en la forma i en el color Sarah Jessica Parker (amb un Dior Couture que pareixia tret d’un conte de fades), Anne Hathaway (amb un Armani Privé format per petits cristalls i que fou dels més aplaudits de la vetlada), Jennifer Aniston (amb un Valentino de Pedreria) i Evan Rachel Wood (que duia un espectacular escot d’Elie Saab a mode de guardapits). Moltes d’altres actrius escolliren també aquest mateix tallat al pit, encara que en variaren el color i animaren una mica la glamurosa catifa vermella. La més atrevida fou Nataly Portman, amb un model de color rosa xiclet de Rodarte. La més sòbria, Angelina Jolie, decebé un poquet els professionals de la moda amb un vestit negre, complementat, això sí, per unes arracades negres que donaven un toc de color a la parella més curra del moment (Brad Pitt i Angelina Jolie). També l’actriu de The Doubt, Amy Adams, i Virginia Madsen optaren per un paraula d’honor, encara que en aquest cas de vermell intens, per entrar a la gala dels Oscar.

Asimetries

L’altre escot estrella de la nit fou l’asimètric. L’escolliren, entre altres intèrprets, Kate Winslet, oscaritzada per El lecto; Freida Pinto, revelació a Slumdog millionaire; i Marisa Tomei, l’striper d’El lluitador. Winslet elegí un Yves Sain Laurent de color gris molt clàssic i glamurós. Pintos es decantà per un John Galliano blau marí amb encaixos sensuals i orientals, mentre que Tomei optà per un vestit de coa llarga, obra de Versace. Quant al color daurat, l’encarregada de lluir-lo a la gala (més enllà dels estampats de Beyoncé, que mereixen un comentari a part) fou l’actiu Vila Davis, que ens mostrà (amb un vestit de Reem Akra) una imatge ben diferent de la que tenia a la pel·lícula The doubt i per la qual estava nominada com a millor acriu secundària.

Entre les més veteranes, es nota que el temps passa i que els vestits, per molt cars i sofisticats que siguin, ja no llueixen de la mateixa manera al cos de Meryl Streep (amb una creació d’Alberta Ferretti) ni al de Sophia Loren que, de color cava i plena de volants, no acabà de convèncer els experts. Les joies foren un any més discretes i, quan als cabells, hi continua la tònica dels recollits. Així, mentre que a Madrid s’esforcen en la Cibeles, a Hollywood just en unes hores han aconseguit el que moltes desfilades voldrien. Serà qüestió, ja ho hem dit, de prendre’n nota.

I models desafortunats

Qui no devia estar gaire contenta era la mare de Beyoncé. Ahir, tots els experts de moda miraven cap a la cantant a l’hora de cercar la més mal vestida de l’estora vermella. Dèiem que la mare no devia estar contenta, no perquè li havien tocat la nineta dels seus ulls, sinó perquè el model era de la marca House of Deron, dissenyat precisament per la progenitora de Beyoncé. Tal com ja passà en els Globus d’Or, la cantant, actriu i model sortí a escena enfundada en un vestit de sirena de talla inferior a la recomanable. Un escot gens encertat i uns estampats que no feien res més que ampliar el volum general de la cantant. Sort, però, que aviat li tocaria sortir a cantar (era una de les actuacions de la nit) i es pogué llevar el vestit... era el moment de respirar per a Beyoncé.

Tampoc no anava gaire estilitzada la popular Whoopi Goldberg, que pujà a l’escenari al mateix temps que Pené-  lope recollia l’Oscar com a millor actriu secundària. Abillada amb un estampat de lleopard i un model en el qual li sobraven dues talles, la bruixa de Ghost quedava ben bé com una pallassa devora el vestit de princesa de la madrilenya. En la mateixa imatge també hi era l’actriu Tilda Swinton, que fou l’encarregada de donar l’Oscar a Cruz i que destacà, sobretot, per la seva sobrietat i timidesa. Enmig de tants d’escots, el model de l’actriu de Michael Clyton semblava ben bé acabat de sortir d’una escola de l’Opus.

Excentricitats

L’apartat masculí és més difícil de criticar, ja que els homes, clàssics tots ells, no surten del tradicional vestit. Alguns hi duen corbata i altres llaç, però tots de negre i ben discrets. Sort en tinguérem de Mickey Rourke amb el seu model blanc (de Jean Paul Gaultier, això sí), que fou la nota discordant de la nit. Encadenat, enjoiat, despentinat i amb ulleres de sol, el sex symbol de Nou setmanes i mitja es presentà amb una foto de la seva cussa al coll, Loki, que havia mort unes setmanes abans. Loki féu el paper de talismà, però no li donà gaire sort. Sean Penn, de rigorós negre, s’acabà enduent l’estatueta.