Es veia a venir. Slumdog millionaire, la petita pel·lícula sobre un al·lot indi que passa de la misèria a ser milionari gràcies a l’amor, va arrasar en la 81a edició dels Oscar de Hollywood. La pel·lícula les va passar magres per trobar un distribuïdor i, finalment, va acabar guanyant vuit Oscar, incloent-hi el de millor pel·lícula, director i guió adaptat. Només vuit cintes s’han enduit tantes o més estatuetes que la cinta de Danny Boyle, que anteriorment dirigí Trainspotting i 28 días después. En recollir el premi de millor film, el productor Christian Colson pujà a l’escenari acompanyat de part de l’equip, alguns dels quals mai no havien sortit de l’Índia ni havien pujat a un avió. Les aventures dels al·lots de Bombai, rodades amb uns 15 milions de dòlars, van fer que El curisoso caso de Benjamin Button (que costà deu pics més) s’hagués de conformar amb tres premis tècnics dels 13 a què optava. El caballero oscuro i Mi nombre es Harvey Milk en guanyaren dos. El luchador, La duda, El desafío: Frost contra Nixon i El intercambio no s’endugueren res.
Enguany, a la renovada cerimònia, els actors rebien el guardó de cinc vencedors d’anys ateriors. De Sophia Loren a Halle Berry, passant per Michael Douglas, Robert DeNiro, Nicole Kidman i Eva Marie Saint. Llegendes vives que donaven la benvinguda als que entren a l’olimp del cinema amb ensucrades presentacions per a cada candidat que els feien emocionar. Kate Winslet va fer bons els pronòstics i va recollir el premi a la millor actriu principal per El lector. L’anglesa, molt emocionada en rebre l’Oscar en el sisè intent, bromejà dient que havia practicat el seu discurs quan tenia vuit anys "amb un pot de xampú a les mans". Els pares i la germana del desaparegut Heath Ledger recolliren el premi al millor actor secundari i aguantaren amb estoïcisme l’ovació d’un Kodak Theatre que va aplaudir posant-se dret un premi cantat. Més sorprenent va ser la victòria de Sean Penn com a millor actor, si bé estava clar que guanyaria ell o el ressorgit Mickey Rourke. Penn aprofità de nou l’oportunitat per reclamar la "igualtat de drets" per a tothom, com fa el seu personatge de ficció. Com ja és tradició, la categoria de pel·lícula estrangera va donar la sorpresa amb la victòria de la japonesa Okuribito. Wall·E es va imposar com a cinta d’animació.
Tot i que la gala no va suposar un ‘trencament radical’ amb les anteriors, és cert que l’Acadèmia va aconseguir fer-la reviscolar. El mestre de cerimònies, Hugh Jackman, conegut per X-men i Australia, va fer servir els seus dots per al cant i el ball que ja ha lluït en alguns musicals teatrals. Espontani i graciós, Jackman va agafar amb solvència el relleu dels còmics que solen presentar el xou. La gala va incloure grans números a l’estil Broadway, com el que recordà el cinema musical. Jackman cantà amb Beyoncé i amb els protagonistes joves de Mamma mia! i High school musical. També amb Anne Hathaway, i fins i tot hi hagué cançó per acompanyar el repàs als finats. El president de l’Acadèmia s’estalvià el discurs i l’humor va ser molt present en uns premis que no solen reconèixer gaire les comèdies. Jennifer Aniston (just davant Brad Pitt i Angelina Jolie), Jack Black i Natalie Portman van arrencar rialles, però els triomfadors van ser James Franco i Ben Stiller (que imità el descol·locat Joaquin Phoenix).
D’Alcobendas cap a l’Oscar
El somni americà s’ha tornat a fer realitat. Aquest cop, però, la història no té com a protagonista una ingènua al·lota nascuda a Tennessee, sinó una madrilenya amb molta empenta. Penélope Cruz, nada fa 34 anys a Alcobendas, on pensar a guanyar un Oscar "no és gaire realista", va ser nomenada diumenge millor actriu secundària de l’any per l’Acadèmia de Hollywood. Penélope va demostrar fa unes setmanes que és una veterana recollint premis, quan va rebre el tercer Goya amb màxima tranquil·liat. Però els Oscar són una altra cosa. Quan Tilda Swinton la va mirar, just abans de pronunciar el seu nom com a vencedora, se li va gelar la sang. Tot just arribar a l’escenari, ja amb l’estatueta a la mà, va pronunciar una de les frases més memorables de la gala. Preguntà: "Algú s’ha acubat mai aquí dalt? Crec que puc ser la primera!".
Cruz, que rebia el premi després d’haver-hi estat nominada fa dos anys per Volver, va començar a parlar gairebé sense aire i sense pauses. Duia el discurs escrit, però això no evità que se la veiés nerviosa i emocionada. Va recordar els seus companys de repartiment, la resta de candidates i Woody Allen. Després, va mirar enrere per agrair la confiança de Fernando Trueba i de Bigas Luna, "que em van donar les primeres pel·lícules", i especialment del seu "amic" Pedro Almodóvar. I és que no cal oblidar que l’aventura americana de Penélope va començar quan aquí ja era una estrella, amb dos Goya a la butxaca i pel·lícules com Belle époque, Carne trémula, Todo sobre mi madre, La niña de tus ojos i Abre los ojos. Abans de totes aquestes hi hagué Jamón jamón, en què debutà amb el també novell Javier Bardem, l’altre intèrpret de l’Estat espanyol que té un Oscar.
En arribar als EUA, sense saber ni una paraula d’anglès, no va tenir gaire sort. Vanilla Sky, Blow i Sáhara triomfaren, però no massa, i altres films fracassaren del tot. Les productores, però, continuaven confiant-hi. Llavors Almodóvar la rescatà amb Volver, que li obrí les portes a papers com el de la María Elena escrita per Woody Allen i la Consula d’Isabel Coixet a Elegy. A la fi, èxit i premis als EUA. Pe recordà diumenge els seus orígens humils i remarcà la importància de preservar l’art com a "llenguatge universal". Finalment, i en castellà, es dirigí a "tots aquells que comparteixen això amb mi i senten que això també és seu". Després, Pe plorà per un passadís durant 15 minuts abans de comparèixer davant els periodistes. Això, als Goya ja no li passà. Però Hollywood és Hollywood.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo trob molt normal que li donin un òscar. Ella està al mateix nivell del públic nord-americà i dels que atorguen els premis, més desprestigiats que en Jaumet de sa Colònia.
Doncs jo segueixo sense entendre perquè li han donat l'oscar. Per cert, molt dir d'Alcobendas, però no ha dit que fa anys va marxar a una urbanització exclusiva d'una altre població
Pe, en rebre l'Òscar, ha mentat el seu lloc de naixença, Alcobendas, i ha dit unes paraules en la seva llengua pròpia a Hollywood (crec que allà la llengua oficial és l'anglès). D'altres en podrien prendre exemple, i sense cobrar.