TW
0

Sortia, ahir horabaixa, en direcció a la Rua, una periodista d’aquesta casa. Anava vestida de manera discreta, sense perruques de colors ni nas de pallassa. Duia, com ja és costum en ella, un bloc de notes de color carabassa i un llapis de la marca Staedler HB. Guaitava per mig de la gent, que n’hi havia a balquena –més de 70.000 persones segons la Policia– i apuntava cosetes a la llibreta cada cop que veia fresses interessants i, sobretot, originals. Alguns s’hi fixaren... "Mira... deu ser un membre del jurat, va amb una llibreta i hi apunta coses...", es comentava entre les comparses. Era el moment, idò, de treure les millors gales, de fer honor a la compenetració, a la bauxa i a la rialla. Hi havia molts de doblers en joc.

El primer premi s’elevava enguany fins a 2.000 euros. Aquella periodista havia creat, sense saber-ho, una de les millors fresses de la jornada: la de jurat. I és que enguany, entre els canvis proposats per la regidoria de Grosske (amb polèmiques allà on vagi) era l’eliminació de la clàssica balustrada avaluatòria. Els set membres del jurat (entre els quals hi havia gent de la Federació de veïns, artistes, actors i altres components de la faràndula) estaven repartits al llarg del recorregut i prenien notes des de qualsevol punt: d’incògnit darrere una columna, amb vista privilegiada des d’un balcó o ben visibles en primera fila. Però eren pertot arreu, cosa que volia dir que, si algú volia un premi, s’havia de lluir al llarg de tota la desfilada.

Una tasca, la d’aguantar tota la desfilada al cent per cent, força difícil tenint en compte que, a les set de l’horabaixa, quan en teoria havia de començar el ball, encara hi havia grups que esperaven per sortir a la Rambla. Aquest fou, potser, un dels punts negatius de la Rua, que es trencà en molts moments i la gent començà a desfilar pel mig del carrer. La periodista disfressada de jurat, però que en realitat anava vestida de carrer, aguantà estoicament. Fins a tres hores de veure passar carrosses i comparses. Algunes de més interessants que d’altres, però totes carregades de bon humor. Des d’un tràiler de set metres fins a una bicicleta tunnejada. Ja ho diu la dita: per Carnaval tot s’hi val. I és que enguany el que hi haguè fou un autèntic rècord de participació que desbordà tots els plans de l’Ajuntament: 66 carrosses i 39 comparses, un 50% més respecte de l’any passat.

Al final, però, el jurat, el de veritat, dictà el seu veredicte. Primer premi de carrosses: Rebel·lió a l’Olimp, una de les darreres que desfilaren i que no pogué ni tan sols acabar el recorregut per culpa de la gent, que ja havia ocupat la calçada. Primer premi de comparses: Jugam a retallables, amb divertides disfresses que recordaven jocs de ja fa uns anys. També caigueren en gràcia un grup d’aviadors bastant esbojarrats, uns pallassos de colors que repartien alegria i uns còctels molt animats que prometien una nit d’autèntica gatera. Els aires bokllyhoodians de Palma, la Mary Poppins i el seu grup escuraxemeneies, Heidi i les seves cabres, els pirates del Carib i tantes i tantes fresses que s’endugueren un bon pessic de doblers cap a casa, encara que al final, posats a repartir-ho, potser només donava per fer un vermut conjunt.

I és que anit hi havia premis per a tothom. Fins i tot per als qui no estaven inscrits en la Rua oficial. Tots podien ser, durant el ball que es va fer al Born amb Pelucon Flowers, citats pel jurat i ser dignes guanyadors de 50 euros. La periodista que esporàdicament havia estat presa com a membre del jurat havia pensat de participar-hi, però ja era tard, l’ambient trigava a escalfar-se i aquesta pàgina que ara teniu a les mans estava ansiosa de lletres i fotografies. Potser ella també es volia disfressar i passar a ser, de pàgina en blanc, article de carnaval.