Pere A. Serra, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts

Pere A. Serra es converteix així en el primer illenc que rebrà aquest guardó proposat pel Ministeri de Cultura d’ençà de 1996. Juntament amb ell, vint-i-quatre persones revellants del món cultural i artístic obtindran aquesta concessió. Entre ells destaquen Imanol Arias, Pilar Bardem, Miguel Bosé, Isabel Coixet, José Manuel Lara i Cecilia Roth.

La Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts distingeix les persones i entitats que han treballat de valent en el camp de la creació artística i cultural o bé han prestat un notori servei per al foment, desenvolupament i difusió de l’art i la cultura, com és el cas de l’editor mallorquí. És en aquest darrer punt on Pere A. Serra ha fet feina bona part de la seva vida. Destaca la seva empenta quan, per exemple, l’any 1978 promogué els actes d’homenatge del 58è aniversari del seu amic Joan Miró. A partir d’aquell moment, la vida editorial i l’artística del solleric han anat de la mà.

Així, el 1992 fou un dels impulsors i promotors del Museu d’Art Contemporani de Valldemossa i el 1996 projectà la creació de la Fundació d’Art Serra, de la qual és president. Una altra de les seves valentes apostes fou posar-se al capdavant del Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, una fita que es féu realitat el 30 de gener de 2004, quan els reis varen inaugurar el nou museu ciutadà.

Com a editor, també ha estat vinculat al camp plàstic. Amb l’editorial Atlante publicà una extensa obra sobre el pintor Hermenegild Anglada Camarassa. Així mateix, imprimí El vol de l’alosa, una obra amb 19 poemes de diversos autors mallorquins i il·lustrada amb 21 dibuixos orginals de Joan Miró. Precisament arran d’aquesta amistat amb el mestre de les constel·lacions, Serra va escriure el llibre Miró y Mallorca (1984), un volum que ha estat traduït al català, l’anglès, el francès, l’alemany i el japonès.

Avui el Ministeri de Cultura guardona Pere A. Serra per la seva tasca en l’àmbit de les arts plàstiques, però durant la seva extensa carrera han estat nombrosos els reconeixements que li han atorgat. Una d’aquestes distincions és la Medalla d’Or al Mèrit al Treball que el Govern espanyol va concedir a l’editor l’any 2004. A més a més, la Generalitat li entregà la Creu de Sant Jordi, mentre que el 1999 Joan Carles de Borbó li imposà la Gran Creu de l’Ordre Civil Alfons X el Savi.

Ara bé, a banda de la seva vinculació amb el món artístic, Pere A. Serra ha treballat de bon de veres en l’àmbit de les comunicacions. Així, va començar la seva carrera periodística al diari Baleares l’any 1947 i avui dia és el president del Grup Serra, el qual inclou les publicacions diàries Ultima Hora, dBalears, Ultima Hora Ibiza, Ultima Hora Menorca i Majorca Daily Bulletin.•

"Ara mateix Es Baluard significa, per mi, una decepció"

Pere A. Serra es mostrava ahir orgullós enmig de les nombroses felicitacions pel guardó concedit pel Ministeri de Cultura. A l’espera de recollir la seva quarta medalla al mèrit, en aquest cas en les belles arts, el president de dBalears repassa la seva trajectòria.

Què representa aquest títol i com el rebeu?
És el reconeixement a tota una vida dedicada a desenvolupar el meu amor per l’art. Aquest sentiment va començar de molt petit, quan dinava amb el meu avi, que era amic de Santiago Russinyol i Anglada-Camarassa, entre d’altres. El meu avi era metge i a Sóller es feien tertúlies que s’anomenaven La farmàcia de Can Torrens, en què s’aplegaven molts pintors. Més endavant, el meu amor per l’art es va incrementar amb l’amistat que m’uní amb Joan Miró i Juli Ramis.

La medalla vos reconeix els mèrits per les belles arts. Creis que se n’han fet prou a l’Illa en favor de l’art?
Aquests darrers anys s’ha intentat potenciar el món de l’art a l’Illa, però, si tenim en compte que Mallorca ha estat cau d’artistes de l’altura de Robert Graves i Joan Miró, no s’ha fet ni la desena part del que s’hauria d’haver fet. Un clar exemple n’és el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, que està a punt de perdre obres molt importants.

Vós vàreu començar amb molta il·lusió a Es Baluard. Com han canviat les coses?
Ara mateix, Es Baluard significa una decepció per dos motius. El primer és que fa dos anys que deman la possibilitat d’un acord –no econòmic– una vegada que ha acabat el termini de la cessió de gairebé un centenar d’obres i no m’han contestat ni per activa ni per passiva. A més a més, l’exposició de Kieffer, un gran mestre sens dubte, ha implicat que les obres que constitueixen el cor i l’ànima del centre siguin traslladades als magatzems del museu. Això és un incompliment dels estatuts vigents. Parlam d’obres de Picasso, Miró, Mir, Russinyol, Picabia, Ramis, Van Dongen...

Heu fet saber el vostre estat d’ànim?
Sí, he remès una carta a la batlessa Aina Calvo com a presidenta de la Fundació Es Baluard, en què li comunic la meva intenció de retirar un centenar d’obres perquè el termini ha vençut. Tot i això, també hi dic que continuen a la disposició del museu quan aquest les necessiti.

I què pensau fer?
He rebut una resposta lacònica de Calvo, que em diu que les obres són a la meva disposició. També m’ha arribat un oferiment molt avantatjós de l’Ajuntament de Màlaga, que em demana les peces que són a Es Baluard i que la batlessa diu que puc retirar. Ho estic pensant.

Heu treballat molt en dos vessants, el de l’art i l’editorial. Ha estat difícil combinar-los?
Ha estat complementari. Una cosa ha ajudat l’altra i a l’inrevés. Sense els mitjans de comunicació, no hauria pogut dur a terme tot allò que he fet pel món de l’art, especialment dedicat a Mallorca.