Del luwak coffe a l'àcid pantotènic

Estris, reclams, vídeos i demostracions de com la cultura està influenciada en l’art del menjar, una praxi ben diferent si canviam de punt de vista, de cultura o d’àmbit geogràfic i que sovint transcendeix la simple subsistència alimentària. Més de 500 objectes que no deixen de sorprendre, de vegades per la seva familiaritat (com Popeye, el mariner que ajudà moltes mares que els seus fills s’empassassin els espinacs), per la seva extravagància (rituals haitians que recobreixen botelles de Coca-Cola amb lluentons) o per la seva ironia (a Mallorca no podia faltar una col·lecció de llaunes de Cola Cao amb un parell de bitllets a dintre). Miranda ha volgut "crear més un llenguatge que no una exposició d’objectes. No és una mostra, és una experiència de la qual cada persona pot treure una reflexió diferent", afirmà.

Des de fa gairebé deu anys, Antoni Miranda i la fundació Foodcultura, amb seus a Barcelona i a Miami, han rodat per mig món desenvolupant projectes i intervencions entorn de la cultura del menjar. Part del resultat n’és aquesta obra coproduïda entre el Museu Es Baluard de Palma i el centre Artium de Vitòria. "És un projecte que mai no saps ni com comença ni com acaba i a cada lloc és diferent", reconeixia ahir la directora d’Es Baluard, Crisitina Ros. Ara bé, Power food, que ja s’ha pogut veure a Euskadi, és un treball impulsat des de l’anterior equip directiu del museu i capitanejat per Marie Claire Uberquoi.

Alguns dels articles que s’hi mostren són d’allò més curiosos. Per citar-ne només alguns, hi destacam una sèrie de productes higiènics amb noms tan suggeridors com el perfum Come to me, l’oli Entra pa dentro i el sabó Yo puedo, tu no. També una col·lecció de begudes energètiques, de tots colors, formes i indesxifrables ingredients. A algú li ve de gust un poc d’àcid pantotènic per dinar? Idò aquest és un dels secrets del nostre estimat Red bull.