"Jo som com tots els altres, un franciscà més". Amb la humilitat que sempre l’ha caracteritzat, ahir dematí tancà els ulls un dels compositors més prolífics de les Balears. El pare Antoni Martorell tenia 95 anys i encara ara componia. Una letal caiguda, dia 16 de gener, començà a apagar el seu pentagrama vital. Ahir, finalment, tancà la seva millor simfonia. Avui vespre, a les 20.00 hores, la capella de Sant Francesc, on ha residit tots aquests anys, acollirà el seu funeral. Nat a Montuïri el 1913, ja de ben jove demostrà sensibilitat per la música. En el llibre de Mar Rayó publicat per dBalears la tardor passada, Què volies ser quan eres nin?, Martorelll confessava: "Quan tenia 4 o 5 anys, anava a ca les monges i ja em varen posar un tamboret a les mans. (...) Pot semblar que un tambor és només per fer renou i prou, però ja se sap que, perquè es pugui desfilar, algú ha de marcar el ritme". Joan Sampol, trombonista de la banda de Montuïri va ser, així, l’encarregat d’iniciar Martorell en el món de la música.
De Montuïri passà al Conservatori Oficial de Música de les Balears, i d’aquí al de València, on obtingué el diploma de piano superior. La resta de la seva carrera musical la féu a Roma, on aconseguí gran prestigi, alhora que desenvolupava la vocació sacerdotal. Les seves dues vessants, la religiosa i la de compositor, anaren sempre molt juntes. No debades, ell estigué sempre molt preocupat per dotar l’Església de Mallorca d’un repertori sagrat autòcton. L’historiador Pere Fullana, que curiosament el substituí a Roma el 1982, recorda com "va ser cap als 66 i 68 que Antoni Martorell uní música sacra amb cultura". Arran d’això, el franciscà fou el primer que introduí els sons en català a l’Església. Va ser, en definitiva, "un home que estimà i defensà la seva llengua i cultura".
En la mateixa línia, Guillem Frontera, escriptor, assegurà ahir que el compositor "estava convençut que aquest país necessitava ressorgir culturalment". "El pare Martorell hauria estat una vertadera celebritat si aquest país nostre donàs a la cultura el valor que li donen altres països", postil·là. Al llarg de la seva vida, Martorell rebé el reconeixement unànime de la societat mallorquina. El 1989, fou declarat fill il·lustre de Montuïri i, també aquell mateix any, passà a formar part de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Sebastià. Miquel Alenyà, el president actual i amic de Martorell des de fa més de 50 anys, compartí molts de moments amb el compositor, el darrer, precisament, aquest mateix diumenge.
Alenyà el recorda com "una persona extraordinariàment destacada dins el món de la cultura illenca, amb uns coneixements immensos de música i una sensibilitat més que acreditada". Un prestigi que l’ha duit a ser reconegut arreu del món, on ha actuat i ha estat interpretat amb escreix. La darrera gran composició que el pare Martorell estrenà fou Il cantico delle creature, al teatre Principal de Palma el novembre de 2007, a càrrec de la Coral Universitària de les Illes Balears i l’Orquestra Simfònica Ciutat de Palma. Una composició que Arnau Reynés, actual organista de Sant Francesc, defineix com "una obra de gran envergadura que ha donat molt de significat a l’estil d’Antoni Martorell".
El 17 de gener passat, durant l’ofici de matines a la Seu, s’interpretà La processó dels profetes, també del franciscà. Joan Company fou l’encarregat de dur la batuta en aquell concert. "Era un privilegi fer feina amb ell, un regal poder interpretar la música d’un cervell com el de Martorell", assenyalà el director. Tanta era l’admiració de la coral pel mestre Martorell, que la formació el nomenà cantaire d’honor. Des de l’Orquestra Simfònica de les Balears, Gori Marcus el considera "el mestre dels mestres". L’il·lustre religiós compongué fins al darrer moment i seran moltes, segurament, les partitures inèdites i inacabades que en sortiran a partir d’ara. Tomeu Pont, provincial dels franciscans del Tercer Orde Regular, ha viscut molts d’anys al seu costat compartint la seva "personalitat profunda, bon humor i ironia" i constatant la "gran capacitat de feina de Martorell".
Antoni Martorell ha estat reconegut arreu. El 1985, rebé Medalla d’or al mèrit del Consell de Mallorca. El 1998, l’OCB li féu entrega del premi Josep Maria Llompart en els premis 31 de Desembre. L’any 1999, fou el Govern balear qui li atorgà la Medalla d’or de les Illes. El 2002, el reconeixement arribà de la comunitat universitària, que l’investí doctor honoris causa. El Govern i el Consell se sumaven ahir a les mostres de condol per la pèrdua d’una figura cabdal del món de la cultura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El temps ja va demostrant el que pensàvem i sentíem molts dels qui el coneguérem. El gran SENYOR DE LA MÚSICA, com bé diu en Xisco, ha mort corporalment, emperò no espiritualment, I LA SEVA MÚSICA NO S'APAGA NI S'APAGARÀ MAI. Pilar
Jo l ´he conegut, com a montuirer que som i com a fill del president de la coral Mont Lliri de Montuïri, i puc dir que Balears, que dic Balears, el mon sencer no tindrà un altre SENYOR DE LA MUSICA con ell , per ara. Pareixia un home poc comunicatiu, molt recte, malhumorat, però darrera aquesta façana hi havia una persona normal. Va fer que el meu fill estudias piano, un dia que mos varem veure a l´esglesia de Montuïri. Se li van il-luminar els ulls quan va voure un ninet de cinc anys amb una afició grossa per aquell "aparell". Un GRAN SENYOR DE LA MUSICA ha acabat d´escriure la seva darrera nota musical. Descansi en pau PARE MARTORELL.