Era el 1894 quan, a corre-cuita i de manera improvisada, Alphonse Mucha rebia l’encàrrec de realitzar un cartell per l’obra de teatre Gismonda, de l’aleshores cèlebre actriu francesa Sarah Bernhardt. L’artista txec, resident a París, realizà un cartell allargat, de colors pàl·lids i gens habitual per l’època. El resultat encantà. Fou el principi del gran èxit d’Aphonse Mucha: pintor, fotògraf, dissenyador, cartellista, guru del màrqueting i, en definitiva, la més gran celebritat de l’Art Nouveau. "Potser el nom de Mucha no ens és gaire familiar, però en contemplar les seves obres, a tots ens sonen", digué Alex Mitriani, comissari de la mostra Alphonse Mucha 1860-1939 Seducció, modernitat i utopia, que es pot veure al CaixaFòrum de Palma, des d’avui i fins dia 10 de maig.
I és que les imatges d’Alphonse Mucha, recuperades en part als anys 60 pel pop art, han quedat a la retina de molts. Són dones amb llargues i seductores cabelleres, envoltades i fusionades amb la natura, les flors i l’ornamentació. Dones que han anunciat des d’obres de teatre fins a marques de xampany com Moët Chandon o les caixes de galletes de LU. També deixà algunes empremtes per casa nostra, com en la marca xocolata Atmetller i la perfumeria Echeandia. La seva faceta com a cartellista o publicista és potser la més visible i coneguda. Però no l’única. L’exposició que des d’avui es pot veure al CaixaFòrum mostra tots els vessants de l’artista fins i tot els més desconeguts, com és la fotografia.
La mostra, de fet, s’organitza en quatre grans àmbits: teatre, gènere que estigué sempre present al llarg de la trajectòria; bellesa; la figura femenina i la naturalesa fou el seu tema estrella; el misteri, que embolcalla alguns del seus quadres onírics i fantasiosos; i la modernitat, en què Alphonse Mucha esdevé un precursor per la imatge publicitària i el marxandatge. "Mucha fou un artista absolutament modern, malgrat que les seves imatges siguin del segle XIX", aclarí el comissari, que no dubtà a considerar Mucha "com un punt i a part en l’estètica del moment". Fins i tot hi ha hagut qui l’ha volgut imitar o, si més no, succeir, com és el cas del català Gaspar Camps, Lluís Labarta i Eulogio Varela.
Nacionalisme
Tanmateix, més enllà del món de la faràndula i de la publicitat, Mucha fou també una persona compromesa amb la seva nació, Txèquia, sotmesa a l’imperi austríac. Per això, dins la seva producció artística també hi ha molta de propaganda, segells, bitllets i obres d’exaltació nacional. Un dels projectes més ambiciosos fou l’Epopeia Eslava, un conjunt d’obres de gran format que recreen els moments culminants de la història dels pobles eslaus i des d’una òptica humanista, mítica i exemplar. Unes escenes que a la Fundació la Caixa es poden veure a través d’un audiovisual i que mostren una òptica totalment diferent, però alhora similar, a l’art que estam acostumats a veure d’Alphonse Mucha.
Complements
Ocupant dues plantes del Gran Hotel, Alphonse Mucha 1860-1939 Seducció, Modernitat i Utopia és la primera gran exposició de la Fundació la Caixa per a aquest 2009. La mostra, que es podrà veure fins dia 10 de maig, incorpora també un ampli programa complementari per a famílies, escoles i públic en general. Del 18 al 20 de febrer tindrà lloc al CaixaFòrum una seminari sota el títol El cartell: d’Alphonse Mucha a la postmodernitat, amb Raquel Pelta, doctora de la Universitat de Barcelona i historiadora del disseny. Ahir horabaixa, el comissari de l’exposició fou l’encarregat de donar el sus a la mostra amb una conferència inaugural.
Dedicat als més petits, la Caixa ha creat un joc de pistes tal com ja va fer, amb força èxit, amb l’exposició de Ramon Llull. Qualsevol persona interessada pot demanar el dossier a la recepció de la Fundació la Caixa i començar a jugar entre els quadres d’Alphonse Mucha. Aquesta exposició, que ha passat ja amb molt d’èxit per Barcelona i Madrid, ha estat possible gràcies a la Fundació Mucha, gestionada per la filla i el nét de l’artista. La majoria d’obres provenen d’aquesta institució com també de col·leccions particulars.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.