TW
0

Josep Pla recollia, en el seu llibre El pintor Joanquim Mir, els sentiments que l’artista sentí davant els paratges de Mallorca, tot pujant per la muntanya de Sant Llorenç, a principi del segle XX: "Em vaig trobar davant d’un blau de cel prodigiós, d’un mar enlluernador, d’un paisatge esgarrifosament (esgarrifosament!) bonic, d’una coloració que enfollia la vista. Vaig quedar plantat a terra, trèmol d’emoció. Vaig sentir, un moment, en l’interior, l’irrefrenable desig d’agenollar-me; vaig besar, amb delirant entusiasme, amb fervor d’unció, les pedres, les herbes, la terra d’aquella muntanya". No en va, Nadia Hernàndez, comissària adjunta de la mostra Joaquim Mir, Antològica 1873-1940, del CaixaFòrum de Barcelona, definí l’època del pintor a Mallorca com "el moment més explosiu i creatiu de la seva trajectòria", una explosió de colors, formes i perspectives que queda reflectida en la quinzena de quadres (dels 80 que acull la mostra) que tenen el paisatge mallorquí com a protagonista.

Deu anys d’investigació i documentació han servit a l’equip dirigit per Francesc Miralles i amb Nadia Hernández i Olga Sauquet per mostrar la més gran exposició feta mai sobre l’artista català. És cert que la Caixa ja ha realitzat algunes exposicions parcials de l’artista, com la que l’any 97 tingué lloc al Gran Hotel de Palma, Itinerari Vital, però aquesta és, sens dubte, "la més rigorosa", diu la comissària. Són, en total, 80 quadres, alguns dels quals no s’havien mostrat mai al públic. De tots, Hernández en subratllà sobretot "les seves dimensions. Són 80 quadres, però són enormes", indicà. Destaca, per exemple, el conjunt de tres peces que Mir pintà per les parets del Gran Hotel de Palma. "De les tres, només n’hem pogut dur dues: una propietat, d’Es Baluard, Posta de sol; i l’altra, la famosa Cala Encantada, de la Fundació Aena. La tercera és tan gran que ni tan sols pot sortir per la porta", afegí.

Joaquim Mir (Barcelona, 1873) va arribar a Mallorca a 26 anys seguint les passes de pintors com Santiago Rusiñol o el belga Degouwe de Nuncques. La seva estada a l’Illa ha estat sempre envoltada d’un alè místic i salvatge. Es diu que Mir anava a la seva, que malvivia en paratges inhòspits de la Serra i que era fàcil veure’l grimpar, amb el cavellet, les pintures, les teles i altres utencilis, per espais només accessibles a les cabres. Sigui com sigui, Mir plasmà una Mallorca original, diferent i abstracta. "Mir comença a Mallorca un període experimental que culmina amb la troballa d’un estil propi, passant del simbolisme a l’absracció. És com si ell tingués una càmera als ulls i fes un zoom als detalls del paisatge", explica la comissària adjunta de la mostra.

"La tesi d’aquesta exposició és demostrar no només la importància del color en l’obra de Mir, sinó la capacitat que tenia per reflectir la llum d’aquest color, sobretot a les pedres i a les coves", afegeix conscient que aquest esperit lumínic es dóna bàsicament en els quadres que Mir va pintar a Mallorca. En paraules de Francesc Miralles, director del projecte, "Mir no cercava la natura; la trobava o, millor dit, la creava. Ell componia el paisatge per la intensitat de la seva mirada, per la visió profunda que li provocava la llum". Algunes de les imatges que Mir deixà de Mallorca queden reflectides en quadres com Sòller, Oliveres de Mallorca, Es cornadors, Camí de Pollença, Cova verda, Rovell i en el sempre suggerent Torrent de Pareis, entre d’altres. També hi són els murals que l’artista va crear pel menjador de la família Trinxet (qui, per cert, va subvencionar el viatge de Mir a Mallorca), on apareixen també multituds de referències a l’Illa.

Tot i la influència i la gran producció que Mir féu a l’Illa, la seva etapa mallorquina no durà gaire estona. L’any 1904 patí un accident a la Calobra que estigué a punt de costar-li la vida i tornà a Catalunya on continuaria procreant l’estil trobat a Mallorca. Més enllà d’aquesta curta però intensa època de l’artizta, l’exposicio antològica fa un itinerari per l’evolució de la seva obra lligada sempre a la trajectòria vital dels llocs on va viure (Barcelona, Mallorca, el Camp de Tarragona, el Vallès i Vilanova i la Geltrú). Joaquim Mir. Antològica 1873-1940 es podrà veure fins al 26 d’abril al CaixaFòrum de Barcelona. Posteriorment, la mostra viatjarà a Bilbao.