“L'art no s'escapa de la crisi”

No és la primera vegada que participau a Arco, però des l’edició passada ho féu amb una galeria nova. Quantes peces vostres podrà veure el públic a la fira?
Des de fa dos anys hi acudesc amb una galeria madrilenya, Galeria Àlvaro Alcázar. Enguany duc a la fira cinc escultures. Una peça gran de la sèrie Els anells i quatre escultures de petit format que no corresponen a cap sèrie en concret. La diferència entre la primera i la resta és notable perquè a la sèrie Els anells he evolucionat en les meves investigacions amb el color. Les petites continuen dins la meva línia habitual de treball amb la combinació de granit i de metall.

Com creieu que viurà Arco la crisi?
És evident que l’art no queda al marge de la crisi. La situació afecta tots els sectors i el de l’art no se n’escapa.

El color marca un abans i un després en l’art de Pep Sirvent?
En part, sí. El color és la meva nova aposta que parteix de la influència de treballar a Sud-amèrica, on el color és molt present fins i tot en els paisatges. Hi plantej el color com un material més i per aconseguir-ho faig servir zinc, ferro, coure i variants de granit.

A més del recent incorporat color, les vostres escultures tenen trets comuns molt característics com la simbiosi de materials o la imatge de fortalesa.
Pel que fa al color, m’interessa molt la perdurabilitat de l’escultura, sobretot si ha d’estar a l’exterior. Per això he investigat molt davant la fixació del color als materials i faig servir la pintura al foc. També m’interessa molt el pes com a element essencial de l’escultura. No m’agraden els elements buits, sinó massissos. Intent que les peces siguin com més pesades millor. Amb això vull transmetre seguretat, una identitat personal forta. Personalment té relació amb la importància que té per mi el fet d’estar arrelat a la terra. El material buit no em proporciona aquest sentiment. El pes és consistència i, i la consistència són lligams, arrels i natura.

Una de les vostres peces monumentals s’exposarà a la vora del riu de Monterrey (Mèxic).
La proposta va venir del Govern de Mèxic. Compartiré l’espai amb d’altres artistes. La meva peça s’anomena Mirada i és una escultura de 22 metres d’alt per 33 de d’amplada. Pesa 150 tones i s’aguanta per un sol punt. L’espectador prendrà una part activa amb l’obra, ja que segons on se situï, a través de la peça veurà una part o una altra de la ciutat. M’agrada dialogar amb l’espectador a través de les meves obres.

En quin procés es troba la peça?
Encara es troba en construcció, a un taller de Mèxic DF. En quinze dies la traslladarem a Monterrey, per parts, i hi farem les emsambladures per plantar-la l’espai definitiu d’aquí a 2 o 3 mesos.