Dijous passat s’entregava a Andorra el XXIX Premi Ramon Llull de novel·la en català. Carles Casajuana, flamant guanyador, s’endugué els 90.000 euros del guardó i una triple edició en català, castellà i francès. Fa dos anys el premi anà a parar a un mallorquí, Gabriel Janer Manila i la seva obra Tigres. En aquell sopar de fa dos anys, però, també hi havia Joan Francesc March, un dels finalistes de l’edició 2007 i que ara ha vist com aquella La Frontera del Misteri, novel·la finalista, s’ha acabat convertint, sense grups editorials ni promocions comercials, en una realitat. "José Manuel Lara –president del grup Planeta– ja ens va dir que no acostumaven a publicar les obres finalistes", recorda March, conegut també per la seva faceta com a ferm activista de la plataforma Salvem la Real.
Serà precisament al monestir de la Real on, demà dijous, a les 20.30 hores, es presentarà la darrera obra de Joan Francesc March, acompanyat pel periodista Carles Garrido i pels diferents directors que, en els darrers anys, han estat al capdavant de la Llar d’Ancians del Consell del Mallorca. I és que 15 anys de feina en aquest centre han donat a Joan Francesc March molt de material per fer una novel·la. La Frontera del Misteri narra la història d’Andreu Montbau, un personatge que, "traït" per la seva família, acaba la seva vida a la residència el Molí Blanc, a mig camí entre les grans avingudes, el centre comercial i el cementeri municipal. "La m’han feta! Aquelles bruixes mal nascudes em volen arraconar com un pedaç inservible! Però això no acabarà així!", lamenta el protagonista de la història en un moment determinat. La trajectòria familiar, la relació amb les filles, la pèrdua de tot el patrimoni, la desesperació, la resignació, la fe i finalment la vida, són alguns dels termes que sorgeixen en aquesta novel·la de March. "Hem de mirar la darrera etapa de la vida amb optimisme, acceptar la limitació humana on tots arribarem", diu l’autor.
Personatges reals
Al personatge d’Andreu Montbau se n’hi afegeixen d’altres que configuren l’univers de la residència d’ancians. Hi ha un anglès dedicat a la vida mística i que esdevé una mena de salvador per al protagonista, un valencià que es converteix en la font d’alegria, una resident que viu tancada en el silenci, un irlandès que prefereix iniciar una nova vida defora, una dona que ha tingut experiències extraterranals amb el Senyor, etc. Personatges que, d’alguna manera, han tingut la seva inspiració en gent real. "Els protagonistes centrals de la història són de creació pròpia, però fins a un cert punt", aclareix l’autor. "Durant molts anys he anat recopilant històries, frases, anècdotes i, al final, totes han acabat desbocant en aquesta novel·la". Fins i tot el mateix escriptor, que celebra missa els diumenges a la Llar d’Ancians del Consell, ha decidit aparèixer a la novel·la.
"Si jo hagués de ser algú seria Don René, un capellà francès que fa missa tal com a mi m’agradaria que fossin els oficis", afegeix. "–Vivim en un món de poca vergonyes egoistes i de barruts sense entranyes! –Vos heu fixat en això?, –Uns quaranta ancians són abandonats cada any en els hospitals de l’Illa... El problema s’aguditza els estius, ja que coincideix amb les vacances". Aquest és un dels fragments de la novel·la que retrata una dura problemàtica que sovint costa d’entendre per la societat corrent. "De casos en una llar d’aquestes n’hi ha molts. N’hi ha de meravellosos, però també n’hi ha de molt penosos", reconeix el pare March. "L’actual societat ens fa tornar durs. Una persona que fa feina tot el dia torna una màquina a qui li acaben fugint els sentiments", diu.
El llibre en si, de fet, és ja un sentiment per ell mateix. Autopublicat amb el suport de Xisco Sastre, la novel·la surt al carrer amb una humil tirada de 150 exemplars. Fora pressions i compromisos, "n’imprimirem tants com facin falta", afegeix orgullós Joan Francesc March, que ja és autor de novel·les com L’hereu de la corona, Els Triomfadors, Estat de Coma i el llibre de poemes Joventut Eterna, entre d’altres. Aquest darrer fou seleccionat entre 59 obres que optaren al premi Ramon Llull del 2007. En aquella ocasió, la reacció de March en ser finalista fou de sorpresa. "Jo em conformava que hem diguessin que era una bona novel·la", digué aleshores. Ara el públic, podrà jutjar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Desig tota la sort d'aquest món al Pare March amb la seva nova aventura literària, és d'admirar que un home de la seva "joventut" publiqui un llibre i segueixi defensant la nostra estimada llengua i el nostre malmès entorn. Per molts d'anys Pare March.