Laura AcedoPalma03/02/09 0:00
TW
0

Glosar és improvisar i com en tota art, sempre hi ha qui es demana d’on ve, de quan data o perquè persisteix. Mentre els glosadors juguen amb la paraula, el professor i doctor en filologia catalana Miquel Sbert i Garau (Llucmajor, 1952) publica cada quinzena un article al diari Ultima Hora al voltant la poesia de tradició oral. El mestre presenta Llengua de glosador (Editorial Muntaner), una selecció d’aquests articles publicats des de l’any 2004 fins a l’actualitat. "Sbert és la nostra consciència, es demana què feim i com ho feim", assegurà un dels joves improvisadors més destacats del panorama illenc i president de l’Associació de glosadors de Mallorca, Mateu Matas Xurí. "Els articles que hi estan recollits tenen una intenció molt divulgativa i també crítica", assenyalà l’autor del llibre.

El punt de partida de la glosa l’explica el recull, però quin fou l’inici d’Sbert com a autor d’aquests articles que hi ha a l’obra? "L’aplec és fruit d’un atzar que començà de manera trista, ja que Pere Gil, articulista d’Ultima Hora, va desaparèixer i jo vaig continuar la seva tasca entorn del món de la glosa", afegí l’autor. "Combín la meva visió d’estudiós amb l’actualitat marcada pel diari amb el sacrifici l’erudició a la comprensió".La poesia oral arrenca amb el descobriment de la veu, per part de les primeres persones. "El fenomen és històricament i geogràficament universal", apuntà Sbert. La glosa que fascina l’autor, té passat, present i futur. Així ho plasma el professor en "un llibre fet mirant a casa nostra, però tenint en compte la universalitat de la poesia oral", apuntà.

El llibre, amb pròleg del col·laborador del Diari de Balears, Josep Maria Llauradó, dedica especial atenció a la funció de la glosa: "la mateixa que qualsevol altra manifestació artística", apuntà Sbert. Així, els glosadors poden sensibilitzar, provocar emocions, despertar l’esperit crític i intervenir en actes festius, entre d’altres. Al llarg de vuit capítols, l’autor repassa i esmenta, amb fragments de gloses inclosos, improvisadors destacats de la nostra terra com en Planiss" i en Socias Pobler, llibres i CD dedicats a la glosa, les temàtiques habituals de les improvisacions i els grans tòpics del sector, com la glosa i la misogínia.

Combat dialèctic

Mesurar les forces a través de la paraula s’anomenà, en temps de Sòcrates, dialèctica. Ara i aquí, existeixen els combats de glosat o de picat. Avui en veuran un exemple aquells que assisteixin, a les 20.00 hores, a la presentació de Llengua de glosador. L’acte, a la sala multiusos del Centre Cultural la Misericòrdia de Palma, veurà com Mateu Matas Xurí i Macià Ferrer lluiten amb els mots com a única arma.