TW
0

No és una novel·la apocalíptica ni té cap afany d’adoctrinar ni de culpabilitzar ningú. Però és clar que un llibre que es titula L’últim home que parlava català tornarà a obrir la porta de la reflexió sobre l’etern debat de l’estat en què es troba la nostra llengua. Carles Casajuana, ambaixador espanyol a Londres, fou guardonat ahir amb el premi Ramon Llull de les lletres catalanes per una novel·la que ell mateix ha definit com "una reflexió sobre la llengua, la cultura i el bilingüisme". La història ens du fins a Barcelona, en un dels nombrosos casos d’assetjament immobiliari que, aquests darrers anys, han embrutat les noves construccions del centre antic de la ciutat. En l’edifici en qüestió, però, hi viu un escriptor que no vol abandonar ca seva sense haver acabat la novel·la que està escrivint: una trama en la qual el català és la víctima, l’investigador ve directament dels Estats Units i l’únic testimoni que en queda és Bernat, l’últim home que parla en català.

Una novel·la "plena d’ironia" que permet, segons Carles Pujol, portaveu del jurat, "esgarrapar un somriure quan, en realitat, estam parlant d’un tema prou dramàtic". "El mòbbing immobiliari es converteix aquí en un assetjament de la literatura i, en definitiva, de la cultura", afegí Casajuana, per assegurar que "aquesta és també una novel·la sobre el procés de creació literària". I és que, a L’últim home que parlava català, hi apareix així mateix un segon escriptor, del qual l’autor no ha volgut revelar gaire dades. "És un escriptor català, com el protagonista, però que escriu en castellà. I tots dos intentaran defensar per què escriuren en una llengua o en l’altra", detallà.

Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954) s’ha convertit així en el 28è guanyador del premi Ramon Llull, el més ben dotat en llengua catalana (90.000 euros). Dins la seva bibliografia hi trobam set novel·les, la més recent Kuala Lumpur (Quaderns Cema 2005), i l’assaig Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències (Ed. 62, 1996). Seguint les bases del premi, L’últim home que parlava català serà editada per Planeta en català i en castellà, i en francès per Éditions Robert Laffont.