El curt en 3D de tres joves francesos, travessa fronteres

El curt, que ha estat realitzat pels quatre joves durant dos anys, és el resultat de tot allò après a l’escola Supinfocom. Visualment, el curt s’allunya dels estereotips que trobam sovint als films d’animació 3D. "L’objectiu era fer un curt naïf sense passar pels tòpics d’aquesta estètica, per això hem triat un grafisme 3D72D molt il·lustratiu", apuntà Eballard. Pel que fa als colors, "hem donat diferents tonalitats a cada seqüència, ja que hem emprat només alguns tons predominants, com sol fer Walt Disney", va afegir.

Entre Cavorques i Albió. Un dietari

Allò que no pretenia ser res més que un dietari, un quadern d’escriptor nascut dels preparatius d’un viatge que Bartomeu Fiol havia d’emprendre a Anglaterra, ha arribat a rebre el premi Ciutat de Palma de crítica literària. Entre Cavorques i Albió. Un dietari (Ed. Moll, 2007) "no ha estat escrita amb la intenció de ser una obra de crítica literària", assenyalà l’escriptor i col·laborador de Diari de Balears, Bartomeu Fiol, molt content amb la notícia del premi. Tot i que sigui un dietari, a l’obra es parla d’altres llibres i autors, com Miquel Cardell, Baltasar Porcel, Gershom Scholem, Lluís Segura i Mario Lucci, entre d’altres.Entre Cavorques i Albió és un dietari format per textos breus que, escrits en primera persona, "poden llegir-se per separat i sense cap ordre concret", apuntà l’autor que també ha inclòs la poesia en aquesta obra, presentada el mes de maig del 2008.

Acostumat a escriure articles de crítica litrerària, categoria en la qual ha estat premiat, Fiol no es considera un crític normal i corrent, ja que "el meu objectiu és fomentar la lectura en català, així que si he de parlar malament d’una obra no en parl". Després de recollir el premi, Fiol continuà, ara ja en la intimitat de la seva llar, llegint el llibre que té damunt la tauleta, L’arxiu de Walter Benjamin. El Guillem Sagrera recau sobre deu habitatges fets en un antic cinema

PALMA D’entre els dotze projectes presentats a concurs, un Centre d’Estudis, un antic cinema fet ara pisos i un centre per a persones amb malalties neurodegeneratives foren els tres finalistes que es debateren per aconseguir el premi Guillem Sagrera d’arquitectura. El guardó fou finalment per al Cine Doré, un antic cinema transformat en habitatges pels arquitectes Boris Pena Cobian i Javier Oliver Simarro. Situat al carrer Nunó Sanç, l’antic Cinema Doré necessitava una reforma. "L’Ajuntament ens obligava a conservar-ne la façana ja que estava protegida", va apuntar Pena. L’estudi Oficine, dels arquitectes guanyadors, es posà en feina i tingué "cura de cada detall i va estudiar cada peça i els material a fons", va assegurar Pena.

El resultat foren deu pisos adreçats a persones soles, parelles sense fills i famílies reduïdes. Cada apartament disposa d’un aparcament propi, una planta baixa amb un dormitori que es converteix en dos amb un simple moviment de paret i una primera planta on hi ha la cuina i el menjador. Tenint en compte que només dues de les deu cases donen a l’exterior, un gran montpeller i pavès de vidre als apartaments asseguren la llum a l’interior de cada espai. "Encara que conservam l’estètica de mitjan segle passat, hem emprat materials innovadors, els pavès de vidre i naturals. A més del terra, que és de bambú" assegurà Pena. "El disseny i la construcció d’aquest edifici, de planta nova, han estat molt costosos, encara que molt satisfactoris. El resultat és així com l’havíem imaginat des d’un principi", afirmà l’arquitecte orgullós amb el guardó.