La petita dels Flores, una altra vegada a la primera línia gràcies al seu disc de versions Parte de mi, era un dels principals reclams de la nit de Sant Sebastià. I no va defraudar gens ni mica. Va aparèixer tapada, però després de deu cançons es va treure la jaqueta, va deixar el melic a l’aire i va començar a remenar els malucs i la cabellera de lleona. Va combinar alguns dels temes més veterans de la seva discografia amb altres del darrer disc, unint balades (Algo contigo, Como quieres que te quiera, De mil colores) amb la rumba i el sons més roquers (Estoy aquí, Quiero cantar). En tots els casos, va fer vibrar i saltar els assistents.
Diuen que Rosario té un molt bon directe i que pocs tenen tanta energia com ella sobre l’escenari. Efectivament, a Palma es guanyà el públic i no va estar quieta un segon. Ni tant sols quan la il·luminació va desaparèixer durant un minut es va aturar de remenar, mentre repetia els agraïments al públic per aguantar sota el mal temps ("aguantau com feres", digué). Com era previsible, el clímax de la nit va ser quan va sonar No dudaría, "l’himne d’amor" d’Antonio Flores que ha tornat a posar Rosario al capdamunt de les llistes.
Aquí el públic es va entregar totalment, cantant amb ella l’enganxosa tornada del "para tururu turu" que, accelerada i frenètica, es va allargar durant 5 minuts. Al ritme d’aquesta cançó, que sonà quasi a la una de la nit, féu gaudir els infants de valent. Especialment, un menut d’uns vuit anys que, enfilat damunt una barana, es va passar tota la cançó eixugant-se les llàgrimes mentre no s’aturava de cantar. Al seu voltant, el públic deixà de mirar la rumbera per un moment per fixar-se en el nin, que amb l’emoció demostrà que Rosario és una artista que traspassa generacions, modes i gustos. Molt més del que poden dir molts de cantants.
Grollers per acabar la nit
Les estranyes combinacions d’artistes a les diferents places van fer que Rosario també anàs de la mà dels Grollers de sa Factoria. Ells, que s’encarregaven de tancar la nit a la plaça de la Reina, van començar a tocar més d’una hora després que la Flores hagués acabat l’actuació. Segons diuen, no els deixaren tocar abans, qui sap per què. Aquesta llarga pausa va servir per fer un lleuger ‘canvi’ en el públic, que amb tot va ser més nombrós del que els Grollers estan acostumats. Devers les 3.30, els el ‘super-poblat’ grup tancà el show al so de La internacional, que sonà un poc estranya entre tant de públic que cridava "otra, otra". Així, en castellà. És el que passa quan toques després de Rosario.
Això qui s’ho creu?
Fonts de Cort asseguraren ahir que, si se sumen els moments de màxima assistència a cada concert, a les set places hi passaren 38.000 persones. Segons aquestes dades, el concert més exitós va ser el de la plaça de la reina, on Rosario aconseguí aplegar 10.000 espectadors. Aquesta xifra, si fos certa, podria considerar-se absolutament formidable! Cal tenir en compte que el Palau Sant Jordi de Barcelona té una capacitat de 24.000 espectadors, i al Palma Arena ple a rebossar n’hi ha 9.000. La plaça de la Reina estava ben plena dilluns a la nit, amb un públic que omplia també l’Hort del Rei. Però a qualsevol dels assistents li costaria creure que hi havia tanta gent com al Palma Arena durant un concert d’Estopa. Però vaja, si ho diu Cort...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La festa inventada per Ramon Aguiló de Sant Sebastià cada any se supera. Enguany qualsevol mediocre, això sí que fos espanyol, hi tenia cabuda damunt l'escenari. Els catalans, arraconats a la reserva índia. La bodegueta de Santa Eulàlia plenes de botiflers del PSOE. Però què podem esperar d'un ajuntament on mai s'havia parlat tant en espanyol. Si un home no és capaç d'aprendre la llengua d'aquí, com pot tenir la barra de presentar-se a regidor de l'ajuntament?