“El Petit Príncep m'ha permès recuperar la infantesa perduda”

Coneixies l’obra de De Saint-Exupèry abans d’encarnar el seu protagonista?
Evidentment, havia llegit el llibre de l’escriptor francès perquè pens que és una lectura obligatòria per a qualsevol. La novel·la és una lliçó de vida i una manera molt bona d’entendre-la. Per preparar el meu personatge he rellegit molts pics el llibre i de mica en mica he anat entenent coses que a la primera lectura em varen passar desapercebudes o no em quedaren gaire clares. Són aquests detalls els que m’han marcat per tota la vida

Pots explicar algunes de les lliçons que dóna el teu personatge que t’hagin marcat d’alguna manera?
Hi ha una cosa que la gent, en fer-se adulta, perd ràpidament, i és la capacitat de sorpresa. Un nin pot veure una cosa moltes vegades i continuar sorprenent-se. Aquesta sorpresa fa que gaudeixis de la vivència o del sentiment al màxim, com si cada vegada fos la primera. Amb el Petit Príncep també he après a superar la superficialitat amb què ens movem en el món de la faràndula i a apreciar tot allò que m’envolta en qualsevol moment.

Després de més d’un any coneixent el personatge. Què separa i què uneix Casanova amb el Petit Príncep?
Per sort o per desgràcia no em sent identificat amb el personatge. Ell és un nin que, aïllat en un planeta tot sol, conserva les característiques que tenen els infants. Personalment, he tingut poc temps per gaudir de la meva infantesa. El que més m’apropa al Petit Príncep és que sóc una mica asocial i de vegades no m’importaria fugir un temps a viure sol en un altre planeta. El que no faria és compartir la meva vida només amb una rosa.

Un actor que ha començat tan jove com tu deu haver perdut part de la seva infantesa. T’ha ajudat el Petit Príncep a recuperar-la?
És clar. Vaig començar a actuar amb 12 anys a la televisió i això m’ha fet créixer de cop. No he pogut viure com els nins de la meva edat perquè jo havia de treballar. Una de les majors aportacions d’interpretar el Petit Príncep ha estat la d’haver pogut recuperar sensacions que hauria d’haver experimentat de nin.

Llavors, que t’enduries?
Sóc excessivament actiu i no puc aturar de fer coses. M’enduria pel·lícules, llibres, papers per escriure, pintures i teles per cosir.

Amb gairebé 18 anys ets el més jove sobre l’escenari. Com es treballa amb actors tan experimentats com Munné, Miranda i Sánchez?
Sempre m’he fixat en els meus companys de repartiment, tots amb més experiència que jo. Munné i Miranda m’han ensenyat moltes coses, però amb qui realment he quedat molt sorprès és amb Sánchez, un rostre menys conegut que els anteriors però amb una gran capacitat actoral.