Dos mil anys d’història
Les figures, que daten des del segle I aC fins al segle III dC, eren una important mostra de poder que esdevingué "un element de propaganda política i de prestigi social". Així, estudiar-les dóna informació sobre l’art i la política de l’imperi. Al principi, els busts de l’emperador i de la seva dinastia servien per "fer present el seu poder arreu del territori i per construir la consciència de l’imperi". Les classes altes i adinerades també van començar a encarregar els seus retrats per demostrar la posició social, i es feien representar seguint les "modes" dictades pels governants. Si l’emperador es retratava amb barba o l’emperadriu lluïa un nou pentinat, calia seguir aquesta tendència. Els retrats funeraris també servien per perpetuar la imatge del difunt, a banda de ser una demostració de poder.
Cabrera destacà "l’altíssima qualitat" de les peces, que parlen de "milers d’aspectes" de la cultura clàssica. L’exposició està estructurada en tres apartats. El primer, anomenat Monarques i filòsofs, marca els orígens d’aquest gènere en el món grec, quan el retrat fisionòmic apareix a la Grècia del segle V abans de Crist. Llavors el retrat el feien a governants i pensadors i eren "molt idealitzats". Els romans, després, van fixar-se en els hel·lènics. Història augusta recull retrats d’emperadors i de les dinasties imperials que van governar Roma, i explica els diferents usos que aquestes van fer de les escultures al llarg dels segles, a més de la concreció de com ha de ser el ‘retrat oficial’. Finalment, Cives romani està dedicat al retrat privat, amb protagonisme d’homes, dones i fins i tot infants.
Aprofitant que el museu madrileny es troba en obres i té tancades 32 de les 36 sales que conté, part de la seva col·lecció es mostra en diverses exposicions itinerants. En el cas de la proposta que ara arriba a Palma, es va estrenar a principi de 2008 a Alacant, i Ciutat és la segona destinació del seu recorregut.
... i els bous, per Madrid
El Museu Arqueològic Nacional (MAN), d’on surten les peces de Rostres de Roma, estarà tancat durant dos anys i mig per reformes. Durant aquest període, diferents exposicions itinerants recorren l’Estat per mostrar part de la col·lecció. Tanmateix, aquestes obres no serviran perquè els bous de Costitx tornin a Mallorca, tot i que l’octubre passat el Senat aprovà (amb els vots en contra del PSOE) el retorn de les peces de bronze a l’Illa. La directora del MAN, Rubí Sanz, explicà ahir a Palma que les peces formen part de l’exposició Tesoros del Museo Arqueológico Nacional, que es mostra a les quatre sales que queden obertes mentre durin les obres. Sobre la possibilitat que els bous tornin a l’Illa de manera permanent, Sanz respongué evasivament i digué que "igual que la Dama d’Elx, són peces que tots els espanyols han assumit com seves" i que és bo que "els peces passin de tenir un valor local a tenir-lo universal".
La directora recordà que les peces ja han visitat les Balears dos pics, i no descartà que tornin a fer-ho, però no de manera indefinida. El retorn dels tres bous, trobats el 1894 al santuari de Son Corró, és una reivindicació històrica per part de les forces nacionalistes de l’Illa. De tota manera, aquest no és l’únic patrimoni que té el Museu amb segell mallorquí, ja que al mateix indret també hi ha bona part de les restes de les excavacions de Pol·lèntia realitzades durant els anys vint.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.