Records que no s'obliden de Barcelona a Mallorca

Fantasia i realitat

Una altra de les reflexions plantejades per l’autor és sobre el procés mateix de creació d’una novel·la, en el qual ell barreja fantasia i realitat. Alhora, intenta mostrar com "els autors tenen un poc dels seus personatges, ja que volen fer el que no poden fer i dir el que no poden dir". Per acabar, el llibre reflecteix, en el fons, una crítica de la societat literària mallorquina. Rosselló Bujosa hi mostra el "gruix de poder que hi ha dins el món cultural balear, que ho maneja tot: et poden alçar molt amunt i fer-te baixar també ben avall". Segons afirma, a l’obra "s’endevinen coses d’aquesta força que moltes vegades és injusta, i que ens fa caure en el provincialisme en l’àmbit literari". De totes maneres, no es considera cap víctima d’aquesta dinàmica, ja que "jo no he cercat mai res: no he anat a cercar amistats als despatxos ni vull formar part d’aquests cercles".

Nascut a Bunyola el 1959, l’escriptor també és professor de Secundària, i els dos premis literaris que ha obtingut enguany li han supostat un total de 12.000 euros. Els hostes del vent era una novel·la per al públic jove ambientada també a Mallorca, però el 1899. Retrata una societat que patia fam arran de la pèrdua de les colònies de Cuba i de les Filipines. El relat era una combinació de quatre històries, explicades amb el "canvi de perspectiva humana" necessari per aproximar-se al jovent. "Cal canviar la manera de pensar, les temàtiques i l’estil", afirma. Per tant, no s’ha de valorar just el fet d’haver guanyat dos premis, sinó també el d’haver-ho aconseguit en dues disciplines ben diferents.

Un poc de tot

Confessa que és en la novel·la per a adults on se sent més còmode, però li agrada tocar tots els fronts, incloent-hi la poesia, el teatre i el relat breu. "Les obres infantils són les més difícils, perquè hi cal la capacitat de ser un infant. El públic juvenil el tenc més a prop i el món adult és on visc", diu. De creativitat no n’hi falta, ja que sempre té un parell d’obres començades. "No m’agrarepetir el mateix i no m’atur d’investigar".