Tretze temes de Rafel Aguiló son els que interpreta el pianista manacorí i professor de piano del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, Andreu Riera, per apropar l’oient al paisatge illenc, a les olors, als colors i la flaire mediterrànies. Tot plegat en un sol disc, Vora mar. Sota la mirada analítica del músic Joan Bibiloni, Riera toca les peces del seu paisà Aguiló.
Quina era la relació amb Aguiló abans de Vora mar?
Ens coneixíem d’oïda: cadascú admirava l’obra de l’altre, però Aguiló ve més del jazz i del pop i jo m’he dedicat bàsicament als concerts de música clàssica. Fa temps que Aguiló va escriure aquesta obra i fa un parell d’anys me la va mostrar, després de veure’m actuar, i em va entusiasmar la idea de dur les peces a la realitat del meu piano. Les partitures em varen captivar.
Quin ha estat el resultat del binomi, partint de la base que veniu de dos mons musicals diferents?
Vora mar és una obra pianística inspirada en clàssics com Ravel, Bach, Poulenc, Chopin i Debussy, però amb un to i un color lleugers. Les tretze peces (preludis, fantasies, nocturns, adagis, meditacions...) donen vida a un conjunt suggeridor, relaxant i amb un cert magnetisme.
Així, ha estat una experiència nova per a vós?
Sí, això era precisament el que em captivava de la iniciativa. Jo he estat sempre dins un ambient més clàssic i auster. Junts hem materialitzat un disc lleuger i accessible, per a tots els públics. Aquesta accessibilitat no lleva que es tracti d’una música ben feta i amb un cert contingut. És un àlbum que no queda encasellat dins la música clàssica i que és fàcil d’entendre. S’ha pensat perquè agradi tant als amants del pop com del jazz i de la clàssica.
Tots dos sou mallorquins. Queda això reflectit en el disc?
Sí, hi queda molt clar que és escrit i interpretat per mallorquins. Cada peça té molt present la mar. La música és oscil·lant, clàssica, lleugera i, sobretot, mediterrània. El músic Joan Bibiloni també ha participat, com a director de producció, en aquest projecte. Tot i la vostra experiència, no deixau de ser un pianista jove. Què us ha semblat treballar amb dos músics consagrats i amb una llarga trajectòria com Aguiló i Bibiloni? Ha estat una feina fàcil i molt estimulant. Hem passat llargs i intensos dies a l’estudi, en els quals hem après els uns dels altres.
Quin ha estat aquest intercanvi de coneixements?
La meva trajectòria ha estat bàsicament acadèmica: he tingut una experiència més professional i tècnica que els meus dos companys, que s’han fet a si mateixos. Respecte de Vora mar, jo hi he aportat la meva experiència com a concertista; Joan Bibiloni hi ha deixat palès el seu sisè sentit per llegir entre línies i Rafel Aguiló, en fi, hi ha aportat el material de base i l’ha modelat.
El 19 de desembre passat, avançàreu dos dels temes del disc. N’interpretàreu Un dia encantat i Alcanada durant la Nit de la Cultura, al teatre d’Artà. Són aquests, els vostres temes preferits de l’àlbum?
Personalment, pens que tots són fantàstics, però si hagués de triar-ne obligatòriament cap, em quedaria amb Calma, Arrels i T’enyor.
Heu duit a terme un cicle d’aprenentatge que us ha portat per Madrid, Viena, Londres i Milà. Després de girar per bona part d’Europa, heu retornat a Mallorca.
Fa temps que vaig decidir estabilitzar-me a la meva terra. Fa tres anys que vaig fixar aquí la meva residència, i ara impartesc classes de piano al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Tot i haver tornat a casa, surt arreu molt sovint per fer concerts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.