Si pensam en teatre i en Federico García Lorca, a la majoria de nosaltres ens vénen al cap Yerma i Bodas de sangre. Aquestes són algunes de les seves peces més representades i més celebrades, però els que coneixen l’obra de l’autor andalús saben que hi ha vida més enllà de La casa de Bernarda Alba. Per demostrar-ho, la companyia Corcada Teatre representa avui al Principal El paseo de Federico.
El muntatge és una recopilació d’obres curtes, escenes i textos poètics que Lorca va escriure de jove i que es caracteritzen per un caràcter surrealista i irreverent. Joan Fullana, encarregat de la dramatúrgia i de la direcció juntament amb Xavier Martínez, explica que "sempre s’incideix en quatre obres de Lorca i en la seva part folklòrica, deixant de banda allò en què s’esmerçà més: la seva part avantguardista".
Es tracta d’un teatre "més experimental en el qual abocava tota la seva imatgeria i creava una mescla d’avantguarda surrealista i rabiosa i cultura andalusa". Quimera i Diàleg de caragols són alguns dels textos que Lorca anomenà ‘teatre impossible’, perquè considerava que no es podien representar. Segons Fullana, l’autor andalús creia que el "nivell poètic" de les peces en complicava la posada en escena: "Normalment les acotacions que fa l’autor t’hi ajuden, però aquí Lorca et demana que primer interpretis i que després creïs". Així mateix, Lorca dubtava que el públic tingués interès a veure aquests textos, ja que no tracten de drames de persones alienes, sinó de tragèdies que parlen de tothom i que ens incomoden.
Amor i tragèdia
Lorca no ens presenta els temes clarament, sinó que els seus escrits "densos" amaguen molts elements pendents de ser descoberts. Però hi ha un tema que enllaça totes les seves obres: l’amor, vist com un fet "turmentós, tràgic i complicat", que exhauriex l’esperança i genera una tristesa i una frustració que són retratades en clau de tragicomèdia.
Gràcies a l’alt grau de llibertat que permeten els textos, la companyia n’ha pogut aportar la seva visió particular, sempre respectant les paraules de Lorca. Com és habitual en els seus muntatges, El paseo de Federico combina diferents disciplines: el teatre s’uneix a la poesia i a la música amb una estètica cinematogràfica. Els acompanyaments musicals hi esdevenen "un actor més", generen clima i atmosfera i actuen d’unió entre els diferents textos.
Amb aquesta obra, la companyia segueix la línia d’espectacles anteriors, com Nedar-te la pell i Pèl al pit, en què la multidisciplinarietat és a l’ordre del dia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.