Fins a vint-i-cinc biblioteques municipals donen cobertura als quatre-cents mil habitants que viuen a Palma. En realitat, però, només 140.439 ciutadans utilitzaren durant el 2007 aquest servei públic que potencia la lectura.
La radiografia de les biblioteques de Ciutat és molt dispar. Si bé alguns centres estan ben consolidats, com són el cas de les biblioteques de Cort i la Ramon Llull, d’altres sales encara necessiten una empenta. El director d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament de Palma, Ferran Tarongí, apunta que ara allò que cal fer és racionalitzar els recursos. "La xarxa de biblioteques municipals ha crescut de manera orgànica i necessita que s’hi posi ordre, ja que no hi va haver una planificació global del mapa de Palma", explica Tarongí. Alhora reconeix que algunes biblioteques tenen cobertes les necessitats bàsiques, mentre que d’altres "no compleixen els mínims, com és el cas de la del Terreno, que és molt petita".
Durant el 2007, la que més afluència de ciutadans va rebre fou la biblioteca Ramon Llull, amb un total de 41.586 usuaris, la majoria dels quals són estudiants. "Un dels objectius principals quan es va crear aquesta biblioteca el 2005 era que servís per donar reforç als estudiants. Avui és principalment un espai d’estudi", apunta una de les responsables de la sala, Victòria Morey. Precisament aquesta és la que que té més punts de lectura: cent. La segona biblioteca amb més usuaris és l’emblemàtica de Cort, amb 26.620 persones. Durant el 2007, Cort realitzà 2.074 préstecs.
Tanmateix no tot són lloances, ja que aquesta biblioteca és dins el programa de millora que l’Ajuntament té previst amb vista al 2009. "S’hi han d’esmenar deficiències en infraestructures i il·luminació; a més, el mobiliari ja és molt antic. Per a l’any que ve també està previst habilitar-la perquè sigui zona wifi", explicà la coordinadora de biblioteques, Àngela Carrió.
Destaca així mateix que aquestes dues biblioteques (Cort i Ramon Llull), a banda de rebre una major afluència de visitants, també són les que ofereixen uns horaris més flexibles.
A la coa de la llista amb menys visites es troba la biblioteca d’Establiments, que durant el 2007 tingué poc més de mil usuaris; seguida de la de Sant Jordi, amb 1.554 persones amb carnet. Així mateix, Àngela Carrió i Ferran Tarongí destaquen que la biblioteca del Terreno és la que es troba en més males condicions, amb només vuit punts de lectura. "Cal posar-hi remei com abans millor", apunta Carrió en aquest sentit.
El projecte de major envergadura pel que fa a aquests mesos serà la inauguració d’una nova biblioteca a la sala Corba de l’Escorxador que contindrà 105 llocs de lectura, la major que existeix fins ara, i que també inclourà una biblioteca infantil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Idò i mirau, crec que llevat de l'ampliació del període de manlleu dels llibres la Biblioteca de Cultura Artesana amb el Pacte de Progrés ha vingut a menys. Abans era molt més acollidora. Ara hi ha prestatges pertot arreu i manca espai per ala gent que vol llegir. En qualsevol cas manquen biblioteques perquè fins i tot la de Cultura Artesana es convertia en un suplement de les mancances que tenen els centres educatius per a la gent que estudia.
Marga, l'article no critica les altres biblioteques, ho diu ben clar: Biblioteques municipals. Són aquestes les que estan escampades per les barriades de Palma.
La Biblioteca Pública de Can Salas no és del Govern de les Illes Balears, és del Ministerio de Cultura i gestionada per la Conselleria d'Educació i Cultura.
El problema no és la manca de biblioteques sino la manca de lectors.
A palma hi ha, a més, dues biblioteques que ofereixen molt bon servei als ciutadants: la de cultura artesana (del consell) i la de Can Salas (del govern). Basar un article a una sola institució me pereix de cultura polititzada i poc afany d'investigació